fromTERMCAT. Servei de Consultes consultes@termcat.cat
to"mcapdevila@gmail.com" <mcapdevila@gmail.com>
dateFri, Jan 7, 2011 at 12:19 PM
subjectTERMCAT
hide details Jan 7
Benvolgut,

Moltes gràcies per les vostres observacions. La propera actualització del Cercaterm mostrarà la fitxa amb la incorporació de la forma grop de vent com a sinònim de ventada.

Atentament,

---------------------------------------------------
TERMCAT
Servei de Consultes
www.termcat.cat<http://www.termcat.cat/>
---------------------------------------------------
La informació inclosa en aquest missatge electrònic és confidencial i s'adreça exclusivament al destinatari o destinataris indicats. Si rebeu aquest missatge per error, us informem que no se'n permet la reproducció o divulgació, i us preguem que ho comuniqueu al remitent per aquesta mateixa via i n'elimineu qualsevol còpia digital o impresa. Gràcies.


MONTES i PÉREZ Dolors <dmontes@termcat.cat>Tue, Oct 5, 2010 at 8:41 AM
To: mcapdevila@gmail.com

Benvolgut senyor Capdevila,

 

Moltes gràcies per la vostra proposta de terme i per haver-vos pres la molèstia d’enviar-nos un dossier de normalització.

 

Atès que es tracta d’un terme documentat en català des d’antic i en obres considerades de referència, no caldrà que passi per un procés de normalització (és una forma, de fet, ja recollida al diccionari normatiu i en altres diccionaris generals com a sinònima de rellotge d’arena en l’àmbit de la llengua comuna). De tota manera, aprofitarem el vostre suggeriment per recollir el terme al Cercaterm en l’àmbit de la nàutica, tal com ens proposeu.  Hem previst, en principi, de fer tres fitxes:

 

  1. ampolleta, amb els sinònims ampolleta d’hores i rellotge d’arena, referida a l’antic instrument per a mesurar el temps (totes tres formes es recullen al Diccionari català-valencià-balear).
  2. ampolleta referida a l’interval de temps que trigava l'arena a passar d'una meitat a l'altra del rellotge d’arena (accepció recollida, per exemple, al diccionari normatiu i a la Gran enciclopèdia catalana).
  3. ampolleta de corredora referida al rellotge usat amb les corredores de barqueta (forma recollida, per exemple, a la Gran enciclopèdia catalana).

 

Properament, totes tres fitxes apareixeran al Cercaterm.

 

Cordialment,

 



___________________________

Dolors Montes

Àrea de Neologia i Normalització

Tel. 93 452 61 74

www.termcat.cat
___________________________

La informació inclosa en aquest missatge electrònic és confidencial i s'adreça exclusivament al destinatari o destinataris indicats. Si rebeu aquest missatge per error, us informem que no se'n permet la reproducció o divulgació, i us preguem que ho comuniqueu al remitent per aquesta mateixa via i n'elimineu qualsevol còpia digital o impresa. Gràcies.


De: Manel Capdevila [mailto:mcapdevila@gmail.com] 
Enviat: dimecres, 29 / setembre / 2010 23:04
Per a: Informació TERMCAT
Tema: Proposta del terme Ampolleta

 

Dossier de normalització[1]

 

 

Títol[2]                Ampolleta (terme mariner)

Procedència[3]   Català medieval: doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. iii, 312).

TL[4]       

Motivació[5]        Antic terme català conegut avui dia entre els navegants

Data     28-9-10

Altres dades[6]   Referenciat al DCVB

 

Cas terminològic

AT[7]       Náutica

Codi[8]       

DEN1[9]   2. imatge Ampolleta d'hores (ant.) o ampolleta (Mall., nàut.): rellotge d'arena. Item dues ampolletes de hores, doc. mall., a. 1434 (Boll. Lul. iii, 312).

CG[10]     

F[11]   

     REM[12]                                                                                                                    

CG 

F     

DEN2   

CG 

F     

     REM                                                                                                                      

CG 

F     

 

 

 

 

Equivalències[13]

es         Ampolleta

F     

fr          Sablier marin

F     

it          Clepsamia marina

F     

en         Marine sandglass, Marine hourglass

F     

de         Marine Sanduhr

F     

Pt         Ampolheta

 

 

Proposta de definició[14]

DEF[15]    antic instrument usat per mesurar el temps a bord dels vaixells (normalment de 30 minuts de durada - per a la navegació d’estima i per les guàrdies de 4 hores)

 

F     

Nota[16]   La importància d’aquest terme rau en que segons Coromines la 1ª refepència del terme en castellà és al diari del viatje de Colom de 1492, (50 anys més tard que a Mallorca), i és un diminutiu típicament català Per acabr de reblar-ho Fontoura: A marinaria dos descubrimiento, Lisboa, 1939 "Creemos que aquele vocábulo (ampolheta) é de origen espanhola", per tant l’origen seria clarament català

 

F     

 

PROPOSTA DE DENOMINACIÓ[17]

DEN           Ampolleta

CG  

F     

     REM     Ampolleta nàutica

CG  

F     

 

Definicions complementàries[18]

Llengua

 

DEF complementària 1

Ampolleta de corredora: Ampolleta petita (d’uns 3 minuts), emprada amb la corredora per a mesurar al velocitat d’un vaixell

 

F     

Llengua

 

DEF complementària 2

 

F     

 

 

 

 

Contextos[19]

Llengua

 

Context 1 

F     

Llengua

 

Context 2 

F     

 

 

 

 


Terme relacionat 1[20]

 

AT       

Codi      

DEN1

CG   

F    

     REM                                                                                                                      

CG   

F    

DEN2   

CG   

F    

     REM                                                                                                                      

CG   

F    

 

 

 

 

Equivalències

es        

F     

fr         

F     

it          

F     

en        

F     

de        

F     

 

 

 

Proposta de definició

DEF     

 

F     

Nota    

 

F     

 

PROPOSTA DE DENOMINACIÓ

DEN          

CG  

F     

     REM    

CG  

F     

 

Definicions complementàries

Llengua

 

DEF complementària 1

 

F     

Llengua

 

DEF complementària 2

 

F     

 

 

 

 

Contextos

Llengua

 

Context 1 

F     

Llengua

 

Context 2 

F     

 

 

 


Documentació[21]

 

Obres lexicogràfiques catalanes

Codi

 

DIEC

 

DIEC-E

 

GDLC

 

GDLC-E

 

GEC2

 

GEC-E

 

GLC

 

GD62

 

DCVB

 

DCVB-E

 

DECC

 

CTILC

 

DVAL

 

 

 

Llengua

Obres lexicogràfiques en altres llengües


Codi

es

 

DRAE22

es

 

DRAE-E

es

 

GEL

es

 

SECO

es

 

CLAVE6

es

 

ESP

es

 

MOL2

es

 

ALV

 

 

 

fr

 

ROB12

 

 

 

it

 

ZING2005

it

 

GARZ

it

 

DEV

 

 

 

en

 

COL5

en

 

OXFDE2

en

 

WEB3

en

 

BRIT15

 

 

 

de

 

DUDEN

de

 

BROCK

 

 

 

 

 

 

 


 

Llengua

Obres terminològiques


Codi

 

 

NEOL

 

 

CT

 

 

CMOTS

 

 

UBTERM

 

 

LGDT

 

 

TERMIUM

 

 

CILF

 

 

 

 

 

 

 

Llengua

Obres especialitzades

pàg.

Codi

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Especialistes consultats[22]

 

Nom i cognoms de l’especialista, organisme i dades de contacte


Codi

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Observacions i alternatives considerades[23]

 

ALT1[24]  

CG  

F     

Argumentació:[25]

 

 

 

ALT2    

CG  

F     

Argumentació:

 

 

 

ALT3    

CG  

F     

Argumentació:

 

 

 

ALT4    

CG  

F     

Argumentació:

 

 

 


Altres informacions i material complementari[26]

 

Gràfics, imatges, observacions                                                                                                                                 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Descodificació de fonts[27]

 

Codi

Obra/Especialista

ALV

Alvar Ezquerra, Manuel. Nuevo diccionario de voces de uso actual. Madrid: Arco/Libros, cop. 2003.

BRIT15

The new Encyclopaedia Britannica. 15th ed. Chicago [etc.]: Encyclopaedia Britannica, cop. 1989. 32 v.

BROCK

Der Brockhaus: multimedial 2002 premium. [Fitxer informàtic]. Mannheim: Bibliographisches Institut: F.A. Brockhaus AG, 2004. 6 CD-ROM.

CILF

Conseil international de la langue française. Base de terminologie. [s.l.]: Conseil international de la langue française, [2006].

<http://www.cilf.org/bt.fr.html>

CLAVE6

Clave: diccionario de uso del español actual. 6a ed. Madrid: SM, 2003.

CMOTS

Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya. Cercamots [En línia]. [Barcelona:] Universitat Autònoma de Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, cop. 2000.

<http://www2.upc.es/cercamots/>

COL5

Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. [eds.]. Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000.

CTILC

Institut d’Estudis Catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, [2006]

<http://pdl.iecat.net>

CT

Termcat, Centre de Terminologia. Cercaterm [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2000-2006.

<http://www.termcat.cat/>

DCVB

Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca, 1985. 10 v.

DCVB-E

Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Catalans: Moll, [2006].

<http://dcvb.iecat.net/>

DECC

Coromines i Vigneaux, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

DEV

Devoto, Giacomo; Oli, Gian Carlo. Dizionario della lingua italiana. Firenze: Le Monnier, 2004. (Dizionari Le Monnier)

DIEC

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma de Mallorca; València: Edicions 3 i 4: Edicions 62: Moll: Enciclopèdia Catalana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.

DIEC-E

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, [2006].

<http://pdl.iecat.net/entrada/diec.asp>

DRAE22

Real Academia Española. Diccionario de la lengua española. 22ª ed. Madrid: Espasa-Calpe, 2001. 2 v.

DRAE-E

Real Academia Española. Diccionario de la lengua española [En línia]. Madrid: Real Academia Española, [2006]

<http://www.rae.es>

DUDEN

Duden: Deutsches Universalwörterbuch. 4., neu bearbeitete und erweiterte Auflage. Mannheim [etc.]: Dudenverlag, 2001.

DVAL

Diccionari valencià. 2a ed. Alzira; València: Bromera: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1996.

ESP

Enciclopedia universal ilustrada Espasa-Calpe. Barcelona: Espasa-Calpe, cop. 1926. 70 v.

GARZ

Il grande dizionario Garzanti della lingua italiana. Milano: Garzanti, 2005

GD62

López del Castillo, Lluís [ed.]. Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000.

GDLC

Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. (Diccionaris de l’Enciclopèdia)

GDLC-E

Gran diccionari de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, cop. 1997-2006.

<http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm>

GEC2

Gran enciclopèdia catalana. 2a ed., Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-2006. 28 v.

GEC-E

Hiperenciclopèdia [En línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, [2006]. <http://www.grec.net>

GEL

Gran enciclopedia Larousse. [2a ed.] Barcelona: Planeta, 1988-1990. 24 v.

GLC

Gran Larousse català. Barcelona: Edicions 62, 1990-1997. 11 v.

LGDT

Le grand dictionnaire terminologique [En línia]. [s.l.]: Gouvernement du Québéc. Office québécois de la langue française, 2006.

<http://www.granddictionnaire.com/>

MOL2

Moliner, Maria. Diccionario de uso del español. 2a ed. Madrid: Gredos, 1998. 2 v.

NEOL

Termcat, Centre de Terminologia. Neoloteca [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 1999-2006.

http://www.termcat.cat/neoloteca>

OXFDE2

Soanes, Catherine; Stevenson, Angus [eds.]. Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003.


 

ROB12

Robert, Paul; Rey-Debove, Josette; Rey, Alain. Le nouveau Petit Robert: dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, cop. 2002.

SECO

Seco, Manuel; Andrés, Olimpia; Ramos, Gabino. Diccionario del español actual. Madrid: Santillana, cop. 1999. 2 v. (Aguilar Lexicografía)

TERMIUM

Termium [En línia]. [Ottawa]: Canada. Public Works and Government Services. Translation Bureau, 2005.

<http://www.termium.com/>

UBTERM

Universitat de Barcelona: UBTerm [En línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona: Serveis Lingüístics, [s.d.]

<http://www.ub.edu/slc/ubterm/td_Arrencada.html>

WEB3

Gove, Philip Babcock [ed.]. Webster's third new international dictionary of the English language unabridged. Springfield (Mass.): Merriam-Webster, 1993.

ZING2005

Zingarelli, Nicola. Lo Zingarelli 2005: vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2005.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Decisió       SCS                  Data                                      CS                   Acta    

 


 

 

NOTES



[1]    Per a la compleció del dossier de normalització és imprescindible la consulta de Termcat, Centre de Terminologia. Recerca terminològica: el dossier de normalització. Barcelona: Termcat i Eumo Editorial, 2006. (Des d’ara, RT; en les remissions, les xifres romanes fan referència a les diverses parts d’aquest llibre.) Una versió simplificada d’aquesta publicació també està disponible al web del Termcat, www.termcat.cat/criteris.

[2]    Vegeu RT, I.4.1.1.

[3]    Vegeu RT, I.4.1.2.

[4]    TL= autor/a del dossier (terminòleg/òloga, col·laborador/a, especialista...)

[5]    Vegeu RT, I.4.1.3.

[6]    Vegeu RT, I.4.1.5.

[7]    AT= àrea temàtica. Vegeu RT, I.4.2.1.

[8]    Les àrees ombrejades no s’han d’omplir.

[9]    DEN1= denominació documentada 1. Vegeu RT, I.4.2.2. Les altres possibles denominacions documentades s’afegeixen en els números successius. Se’n poden afegir tantes com calgui.

[10]   CG= categoria gramatical.

[11]   F= font. Vegeu RT, I.3 i I.4.2.2.

[12]   REM= remissió. Vegeu RT, I.4.6. S’hi poden incloure sinònims (encapçalats amb l’abreviatura sin.), sinònims complementaris (encapçalats amb l’abreviatura sin. compl.), símbols (encapçalats amb l’abreviatura sbl.), o abreviatures (encapçalades amb l’abreviatura abrev.), que es refereixin al mateix concepte tractat, sempre que la remissió s’hagi trobat documentada explícitament o es dedueixi de manera inequívoca.

[13]   Vegeu RT, I.4.3. Es poden afegir tantes equivalències com calgui, tant de les llengües proposades com d’altres llengües que siguin especialment pertinents per al cas tractat.

[14]   Vegeu RT, I.4.4

[15]   DEF= definició.

[16]   Si escau.

[17]   Vegeu RT, I.4.6. Vegeu també les notes 9 i 12.

[18]   Es poden afegir tantes definicions complementàries com calgui. Si és pertinent, també s’hi poden afegir les notes documentades referides al concepte.

[19]   Vegeu RT, I.4.5. Es poden afegir tants contextos com es consideri necessari. És útil marcar amb negreta les formes tractades.

[20]   Vegeu RT, I.4.7. S’hi poden afegir tants termes relacionats com escaigui. Reproduïu per a cada terme relacionat els blocs d’informació que siguin pertinents.

[21]   Vegeu RT, I.3. En cada casella es fa constar la forma amb què la font recull el terme tractat. Si no hi consta, s’indica amb el símbol de conjunt buit (Ø). S’hi afegeixen la resta de fonts consultades amb un codi que es desplega a la part final del dossier.

[22]   Vegeu RT, I.2. S’indica el nom, l’organisme on treballa i les dades de contacte dels especialistes consultats. Per a fer més àgil la redacció de les argumentacions, s’atorga un codi a cadascun dels experts.

[23]   Vegeu RT, I.4.8.

[24]   ALT1= alternativa denominativa considerada. Evidentment, una de les alternatives considerades ha de coincidir amb la proposta que fa l’autor/a del dossier de normalització.

[25]   Cadascuna de les alternatives s’acompanya de les argumentacions lingüístiques, terminològiques i sociolingüístiques que la fan més o menys aconsellable, i de les opinions i informacions obtingudes dels especialistes i de les altres fonts consultades. Si es considera oportú, es poden agrupar les observacions referides a diverses alternatives.

[26]   S’hi pot introduir qualsevol material que ajudi a comprendre el terme que es tracta, a valorar les alternatives, etc.

[27]   Vegeu RT, I.4.10. S’hi afegeixen totes les referències, ordenades alfabèticament pel codi.


image001.jpg
21K View Download