10-04-2011 (0 ) | Categoria: Friburg |
La notÃcia és tan espectacular, tan impactant que encara no l'he acabada de pair. Ja sé que una notÃcia que t'arriba per Internet és suspecta, i de vegades totalment suspecta, però els detalls, la ubicació, els orÃgens semblen solvents, motiu pel qual voldria compartir amb vosaltres la meva majúscula sorpresa. Procedeix de la Universitat de Friburg, on el Romanistische Abteilung ha donat a conèixer un estudi anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el qual la llengua castellana seria un dialecte de la llengua catalana. Un grup de lingüistes i historiadors d'aquesta universitat van descobrir alguns documents a la Biblioteca Vaticana que donaven moltes pistes sobre el naixement dels primers dialectes del llatà a la penÃnsula Ibèrica; concretament, n'hi ha de mitjans segle IX on cronistes de Ramon IV expliciten la influència lingüÃstica que s'estava exercint sobre Castella: "Les gents de Castella usen ja els nostres vocables", diuen; fet que s'insereix en la profunda influència econòmica, social i cultural, i per tant també lingüÃstica, que la corona d'Aragó tenia en aquella època; un dels estudiosos, Mark Vlamynck, parla sobre aquesta preponderà ncia que fa plausible l'extensió lingüÃstica del català i la seva gradual transformació dialectal en el que després hem conegut com a castellà . Tanmateix, aquest estudi ha sofert pressions que n'han dificultat la difusió. |
Ignoro el grau de credibilitat que hi hem de posar, i espero més notÃcies per poder arribar a les fonts, però ara per ara, i només expressant la primera opinió, és que una descoberta tan sensacional pot provocar un fenomenal capgirament polÃtic; hem de tenir present que aleshores els famosos 300 milions de parlants passarien automà ticament a ser parlants catalans i la nostra llengua una de les més extenses del món (sumant-hi les seves variants dialectals, esclar). Ensinistrats com estem en el respecte a les llengües minorità ries i en les batalles que lliuren diversos dialectes al món, ja podem avançar que haurÃem de començar a mostrar un tarannà obert, tolerant, de manera que estiguéssim disposats a concedir a Castella un Estatut d'Autonomia molt ampli i generós, fins a l'extrem que respectarem la independència dels nostres veïns, tant, que només que ens la demanin la concedirem tot seguit. La nostra solidaritat mai no trontollarà . |