09-12-2011  (9545 ) Categoria: Articles

PROVA DE LA FALSIFICACIO D'UN MANUSCRIT DE L'ARXIU REQUESENS

MANUSCRIT ON S'HA CANVIAT BARCELONA PER CARTAGENA A LA CAPÇALERA
(Llibre.- 
Luís de Requesens y Zúñiga: Cataluña y Lepanto: Nuevos documentos -P.Bosch (IHS)- Diputació de Barcelona
link).

Hi ha un historiador contemporani que diu que els documents no s’han retocat mai. Que se li aporti una prova i que s'ho creurà. Bé, com a mínim en tenim un de ben provat.. Hem trobat un manuscrit (avui a l'A.N.C.) que ell tot sol demostra de forma palesa, que ha estat retocat, només sumant la durada de les singladures que esmenta es veu que han canviat Barcelona per Cartagena -no cal ser de ciències només cal sumar i comparar les dates-

Tots els documents publicats volent demostrar la falsificaciĂł sĂłn de l'estil:

En essència, tenim 2 documents..
*un diu Toledo i l'altre diu Barcelona
*un diu de CĂłrdoba l'altre de Cardona
*un diu Palos i l'altre diu Pals
*un diu Pont sobre l'Arno i l'altre Pont sobre el Llobregat
*etc.etc..etc..etc..etc..etc

Nosaltres diem que 'l'autèntic és el nostre i els contraris que l'autèntic el seu, i.. PAX VOBIS

Lo bò d'aquest document és que llegit el texte del manuscrit amb el "métode científic " ell sol demostra que està falsificat! "métode científic " que no han aplicat els historiadors de lletres que l'han llegit abans i han deixat Cartagena com la cosa més normal del món, "métode científic" que no han aplicat els historiadors de lletres que l'han llegit abans i han deixat Cartagena com la cosa més normal del món

Ho denuncio perqué forma par d'una sèrie orquestada de petites falsificacions esborrant Catalunya de tots els fets navals de les Espanyes heus ací:

 

Carta de Joan d’Àustria a Felip II sobre la situació de la mar a les costes mediterrànies.., del 22 d’Agost de 1569 conservada a l’Arxiu del Palau Menor dels Requesens (avui a l'A.N.C.) i que pretén estar escrita a “Cartagena”, (quan de fet la organització de l’Armada de Lepant es va dur a terme a Catalunya durant quasi dos anys)

A.P. Leg. 50, car. 2, nÂş 9, copia simple

 

(Recto de la carta: capçalera)                 “Cartagena 22 de Agosto de 1569”

 

“…dare cuenta de mi viaje desde que sali de Carthagena y de la causa de la dilaçion del. Parti de aquel puerto el dia de Santiago…

 

- …El rruyn tiempo no me dexo llegar a esta playa hasta los XIX en la tarde

 

“ …en lugar de las que en Carthagena se dexaron y se vararon luego las otras dos que de nuevo se arman aunque en esta ataraçana faltan infinitos aparejos de los que serian menester y no esta la fabrica de la nueva galera real y de otras cosas tan adelante quanto yo pense de todo…”

- …aunque en esta ataraçana faltan infinitos aparejos...

 

- diu: “..sali de Cartagena..”. Estant a Cartagena hauria dit: “..sali deste puerto..”

- diu: “..Parti de aquel puerto..”. Estant a Cartagena hauria dit: “Parti deste puerto..”

- diu: “..no me dexo llegar a esta playa.." Barna era platja..Cartagena era un port natural

- diu: “en Cartagena se dexaron..”. Estant a Cartagena hauria dit: “..que aquí se dexaron..”

- la nova galera real es va construir a les drassanes de Barcelona, aquesta frase és, per si sola, definitoria.

 

- Com podia escriure la carta el 22 d’agost a Cartagena desprès de:

Haver sortit de Cartagena el 25 de juliol, passar 2 ó 3 dies al Cap de Palos y a isla grosa, 1 dia a Alacant, 1 dia a Benidorm, 1+1/2 a Dénia, 6 ó 7 dies a Ibiça y Formentera , arribar a Mallorca el 8 d’agost, passar-hi 3 dies “por hazer los lutos…”, partir de Mallorca el 11 al vespre, amanéixer el 13 a Monculebrete (avui Colubretes) apressant-hi 4 fustes turques, fer terra a Peníscola el 14 d’agost, venir reconeixent els Alfacs y les cales del coll de Balaguer el 17 d’agost y arribar a “esta playa” el 19 d’agost, SI “esta playa” NO ÉS LA DE BARCELONA…

“…se partieron a los veinte deste a Palamos a despalmar (netejar l'obra viva del buc i untar-lo amb brea) con toda priesa y seran aquí mañana a tomar bizcocho y otras vituallas que han menester para su viaje…”

- És físicament impossible!: Cartagena-Palamós-Cartagena en 3 días! (viatge.anada + despalmar + viatge.tornada, del 20 al 22+1) atés que hi han 742km =  400 milles nàutiques i a la velocitat d'una galera (máx. 7 a 8 nusos) li calen 50 hores d'anada + 50 hores de tornada + un día per despalmar.

Martínez Hidalgo y Terán, consoci del CNAM i erudit de l’armada espanyola, mantenia que las galeres no podien estar normalment a Barcelona ja que les portaven a Cadis a hivernar… No vull discutir el bon clima que fa a Cadis (excepte quan bufa el llevant!), simplement copio aquí un tros d’aquesta mateixa carta de boca de Joan d’Àustria:

 

(verso de la carta) “Cartagena 22 de Agosto de 1569”

“… y tambien se podra ver lo que toca al ynbernadero del rio de Tortosa de que hallo aquí gran relacion y al comendador mayor (Lluis de Requesens) y a don Sancho les pareçe que es el mejor que S M tiene en toda España…”

Del port natural dels Alfacs (avui cegat pels pòsits de l’Ebre) Colom n’havia dit 100 anys abans, comparant-lo amb un altre port natural que va trobar a una illa del Carb: “puede dar cabida a los barcos de toda la Cristiandad”

_________________________________________________________________

D'altra banda, en Cesc garrido ha trobat tres casos on el rei encomana construir vaixells a Catalunya:


Comandes Reials de construcciĂł de vaixells

Drassanes amb la Duana impedint l'avarament de naus cap al mar.
  • 1527 Campanya contra Barbarossa, dels arxius secrets Venècia-Anglaterra desvelats darrerament diuen:
« ".. Orders have been given by the Emperor for the construction of 60 galleys at Barcelona, Genoa, and elsewhere. The Emperor enters the Cortes, summoned for grants of money, which is very unusual..."[25] »
  • 1571.Campanya de la batalla de Lepant, dels arxius dels Requesens trobats darrerament:
« "...... las quatro galeras de las quales están ya varadas las dos en lugar de las que en Carthagena se dexaron y se vararon luego las otras dos que de nuevo se arman aunque en esta atarazana faltan infinitos aparejos de los que serian menester y no esta la fabrica de la nueva galera real y de otras cosas tan adelante cuanto yo pense de todo. Procurare llevar relación y el virrey dize que la causa desto es proveerse poco dinero y de tarde en tarde. Suplico a V.M-. lo mande remediar y los ocho mil ducados que el tesorero Melchor de Herrera havia de inviar serán bien menester para despachar estas galeras v ansi ando procurando que el virrey los preste de unos dineros del subsidio que aqui estavan.."

."[26]

»
  • 1585. Frederic Despalau, drassaner major de les Drassanes de Barcelona.[5]
« A 22 de maig de 1585 volgué Sa Magestat, ab les persones reals, anar a la drassana per a veure lansar en mar unes galeres, la capitana que havie de ser de España y dos galeres que havien fetes per a navegar a les Indies, que may se n’havien fetes així, perquè eren de dos cuberts y de 20 bancs , y’s digué aprés feren bons prova per aquelles mars... Perqué en tots los regnes del rei no y à millor comoditat per a fer galeres que en Catalunya, per lo gran aparell que y à de fusta, ferro, canyem y abres y antenes y rems, que tot ho produeix la terra amb molta abundància... »
— Cavallers i ciutadans a la Catalunya del Cinc-cents. Antoni Simón i Tarrés. Pàgina 125.
  • 1589. Campanya de defensa de Portugal, els arxius secrets Venècia-Anglaterra desvelats darrerament diuen:
« ".. In Cataloniahe has ordered ten galleons of six hundred tons each, lateen rigged, so as to sail better to wind; they are to be ready by March. For this purpose fifty thousand crowns have been sent to that district. The Catalans, who are entrusted with the order, declare that the time allowed is too short for the importance of the work; and even if all the wood were ready—and it is all to cut yet—it would be a hard task to complete the order in such a space of time.."[27]

Referències

www.british-history.ac.uk-Note1
Luís de Requesens: Cataluña y Lepanto: Nuevos documentos -P.Bosch-Diputación de Barcelona
www.british-history.ac.uk-Note3




versió per imprimir