Plat amb decoració zoomorfa, majòlica arcaïca del segle XIV d'Úmbria (Itàlia), al Museu de Santa Maria della Scala de Siena

La majòlica (Del it. maiolica, alterac. del lat. Maiorĭca, Mallorca)^[1] és una ceràmica amb un acabat vidriós especial. La terracota és la base dels treballs de ceràmica i en aquest cas s'hi aplica un esmalt metàl·lic compost de sílice, cendres sòdiques calcinades, plom i estany.

Història

Grècia:-trobat-un-vaixell-catala-del-segle-xvi

Segons Scaliger, Fabio Ferrari^[2] y Jean Paul Richter, basant-se en els escrits de Dante Alighieri^[2] y Leonardo Da Vinci,^[3] la paraula «majòlica» vol dir Mallorca,^[4] illa que durant l'edat mitjana fou el centre d'exportació més important de la Mediterrània^[2][4] d'aquest tipus de ceràmica morisca. És el terme italià general usat per a definir el fang cuit vidriat a l'estany decorat amb òxids metàl·lics pintats sobre el vernís sense coure.^[5] La ceràmica majòlica va ser una troballa casual durant els intents de crear una porcellana similar a l'elaborada a la Xina amb caolí.

A l'Antic Egipte i Síria es coneixia una tècnica similar des de molt antic. Posteriorment els terrissaires la reinventaren amb la intenció d'imitar les porcellanes xineses, tan apreciades. Els àrabs, per la seva banda, van aprendre d'aquestes civilitzacions durant el segle X, i al segle XIII ja l'havien difós per la península ibèrica i Sicília, d'on va passar a Itàlia. A la ciutat italiana de Faenza, prop de Ravenna, va evolucionar de manera especial i s'obtingué una ceràmica majòlica de gran perfecció, fins al punt que la paraula «faiança» es va convertir en sinònim de qualitat superior. Aquesta ciutat té un museu internacional de ceràmica.

Les primeres majòliques es van fer amb una terracota groguenca, coberta d'esmalt compost per una capa de pintura vidriada barrejada amb pols de quars. Les ceràmiques majòliques produïdes pels pobles islàmics es decoraven amb pigments composts de coure o manganès, segons s'hi volgués donar un color verd o marró.

A la ciutat italiana de Faenza, prop de Ravenna, va evolucionar de manera especial obtenint ceràmica majòlica de gran perfecció, fins al punt que la paraula "faiança" es va convertir en sinònim de qualitat superior. Aquesta ciutat té un Museu Internacional de Ceràmica. Cap al 1500 l'elaboració de majòlica estava introduïda a tot Itàlia tot i que els majors centres d'elaboració es trobaven a la zona nord, la decoració va tenir una gran influència espanyola i gòtica del nord d'Europa, encara que en aquesta època van començar amb motius propis del renaixement aconseguint grans plats que es feien servir com a decoració a les cases dels nobles.12

Hi ha documents sobre l'arribada a França, cridats pel duc de Berry, de ceramistes valencians cap a l'any 1350. Van ser els encarregats de produir ceràmica vidriada a l'estany, també hi ha evidència de musulmans fugits d'Espanya que van treballar en el Sud de França elaborant aquest mateix tipus de cerámica.13
Estufa de majòlica fabricada a Hamburg.

A Alemanya la primera majòlica va ser realitzada en azulejaría per a la fabricació d'estufes al segle XVI, la manufactura més important va ser a la ciutat d'Hamburg. Durant el segle següent es van establir dues factories, una a Hanau amb artesans procedents de refugiats religiosos holandesos de Delft i l'altra a Frankfurt del Main fundada per un francès l'any 1666. Tot i que es va seguir produint majòlica fins al segle XVIII, els canvis d'hàbits en la beguda van fer que les manufactures s'inclinaren per a la realització de serveis per a cafè i xocolata, això juntament amb el descobriment de la porcellana per Johann Friedrich Böttger a principis del segle XVIII, va afectar l'elaboració del tipus majòlica, que es va anar adaptant a l'èxit de la porcellana de pasta dura i encara que la pisa majòlica era de més baix preu, l'arribada de la porcellana anglesa o de cendra d'os d'Anglaterra amb preus molt assequibles va fer que patís una gran decadència la producció de mayólica.14

Als Països Baixos segons Cipriano Piccolpasso el primer ceramista que va introduir i va treballar la majòlica a Anvers va ser el seu amic, de Casteldurante, anomenat Guido Savini qui es va establir en aquesta ciutat en 1510 juntament amb els seus fills també terrissaires, aquesta família es van traslladar més tard a Holanda i Anglaterra. No obstant això la influència italiana a Flandes es va barrejar amb la provinent d'Espanya i amb països de l'Extrem Oriente.15 A Anglaterra les primeres ceràmiques de majòlica l'estany eren conegudes, per la seva importació, com «ceràmiques de Delft». L'inici de producció anglesa està documentat el 1570 realitzat pel ceramista Jacob Janson, encara que no se sap que fos el primer ceramista que elaborés aquest tipus de decoració. La fabricació en quantitat es va produir a principis del segle XVII amb ALFARERIAS instal·lades a Liverpool i Bristol, ambdues ciutats amb port i per tant amb influència extranjera.16
tipus

Vegeu també

• Ceràmica vidrada
• Ceràmica de Paterna
• Majòlica de Laterza
• Pisa (ceràmica)
• Faiança
• Terracota
• Vidriat

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Majòlica