De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

TXA.. TXAN.. EL MEU PROPER LLIBRE COLOM VS. LA NAVEGACIÓ CATALANA MEDIEVAL LA CONFE DEL DIMARTS ÉS NOMÉS... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Al febrer de 2019 ha començat el judici als representants de la veu catalana que va defensar, l'1 d'octubre de 2017, el poder votar el seu lliure dret a decidir. El van defensar votant, i Espanya hi va enviar un fort cos policial per tal d'impedir-ho. Ara, després d'uns mesos de censura i persecució mediàtica i judicial, comença el judici amb els representants civils i polítics entre reixes i el cos policial condecorat, sota la tutela de Sa Majestat el Rei Borbó. Aquest text denuncia la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El pare d'un nen determinat havia donat allotjament a Vincent mentre estava en un viatge missioner. La seva dona, una dona virtuosa, va patir mals atacs de nervis, i de vegades estava a prop de la bogeria. Al seu retorn d'escoltar un dels sermons de Vincent, el pare va trobar una terrible tragèdia. La seva dona s'havia tornat boja, va tallar la gola del seu fill petit, després va tallar el cos del nen i va rostir una part d'ella, que després va tractar de servir al seu marit. Quan es... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST