Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

https://www.histo.cat/sabies/garc-a-jim-nez-de-cisneros-i-la-reforma-de-montserrat-censura *_He fet aquest article sobre "la reforma de Montserrat", per poder demostrar fins a quin punt el deep-learning de les IA està polaritzat en contra del fet català. A la meva pregunta, el ChatGPT ha dit el mateix però ha sortit d'estudi quan l'he replicat, en canvi el DeepSeek quan li he cridat l'atenció ha canviat la 1ª versió amb un punt de vista de la meseta.. per una 2ª i 3ª versió amb un... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'anècdota de Sant Jeroni seria irrellevant si no hi hagués cap punt de contacte amb el propòsit que justifiqui aquesta secció: l'estudi de la vida i l'obra de Leonardo. Devia conèixer la Roca Foradada, perquè no en va, al voltant de 1481, en el seu Sant Jeroni va pintar dues roques característiques situades just al costat d'ella (una d'elles és l'anomenada Cadireta). També va convertir Crist (a l'Últim Sopar) en un triangle perfecte, com si d'alguna manera el simbolisme d'aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

M'he llegit el llibre d'en Deulonder "Segur que Colom fou catala?" no desautoritzaré la seva copiosa obra en general, però com que està de moda us presentarè totes les errades presents en aquest llibre i que el desautoritzen per poder donar-hi un parer acadèmic no esbiaxat, atès que el seu llibre està ple de mitges veritats (veritats parcials), mitjançant el mètode científic demostrant cada una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Vinland Map, àmpliament considerat com una falsificació moderna, pretén ser un mapa del món del segle XV amb una representació precolombina de "Vinland", una secció de la costa nord-americana del sud-oest de Groenlàndia. (Crèdit fotogràfic: Jon... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les primeres referències europees sobre els naips són: la més antiga del 1370 a Catalunya, i posteriorment hi han altres referències a Florència, França , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Suïssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducció". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, però les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que només l'han pogut identificar amb el paisatge del Monte Cristallo a les Dolomite (fora de context), la majoria dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST