12-01-2013  (7758 lectures)

La Universitat de Barcelona fou fundada el 1219 a Sta.Caterina...

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

20-05-2013  (9783 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

12-06-2025  (1561 lectures)    

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món... [+]


23-10-2013  (91885 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

29-12-2011  (7413 lectures)    

Vidre català: Alquímia, òptica i navegació

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... [+]

14-03-2017  (5762 lectures)    

The importance of Bull-Ge in the actual computer world & standards

... [+]

23-10-2010  (6615 lectures)    

La Juliana

La Juliana va ser un vaixell mercant botat a mataróel 1570 a prop de Barcelona, catalunya. El rei Felip II la comandava el 15 de desembre de 1586 a Sicília,[1] i tenia la seva armada amb 32 canons per a l' armada espanyola. En 1985, els bussejadors locals van trobar les restes de tres vaixells de l'Armada que havien estat conduïts a terra a la tardor de 1588 a Streedagh Strand, al nord de Rosses Point a la costa oest... [+]

15-08-2015  (6438 lectures)    

Història del motor de combustió interna

Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals. Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle XIX. A partir de la producció comercial de petroli a mitjan del segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals... [+]

01-05-2010  (38617 lectures)    

No fou el Compromís de Casp sinó la derrota de Balaguer

No foren el vots de Casp l'origen del nostre problema sinó la derrota de Balaguer.. com podia haver sigut qualsevol altre ciutat Respecte la influència de "Benet XIII".. si tenia bombardes o.. va poder influir sobre qui tenia bombardes.. llavors va manar.. si no hi tenia accés.. va manar un altre.. El que va manar a Casp va ser la pòlvora i les bombardes q la tenien els amics del d'Antequera (Requesens etc..), fins i tot va influir en el vots (per por) com.. més tard fou decisiva en la... [+]

03-10-2016  (4966 lectures)    

Bearing compass

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... [+]

12-10-2017  (7168 lectures)    

Instruments i taules catalanes d'en Colom

Els 6 anys que vaig passar a Madrid (85-90) em van donar empenta per a investigar el passat històric de Catalunya, senzillament per a que els amics que tinc allà deixesin de menystenir la història de Catalunya, que va tenir molt a veure en la creació de l'imperi espanyol, i donesin al "Cèsar el que es del Cèsar". Aquesta afició ja em venia dels anys 60.. quan vaig veure a Anglaterra els "spanish ponnies of the New Forest" descendents dels salvats del naufragi de l'Armada, o vaig trobar... [+]

23-05-2010  (28171 lectures)    

El ciao italiano i el siau catalán

Juan Calsapeu se hizo eco de la posible filiación catalana del salud ciao diciendo: "..Primer Manel Capdevila, y después Frank Dubé y Jordi Bilbeny, proponían que la palabra italiano puede provenir del seáis catalán. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo> ciao, propugnado hasta ahora por la filología italiana ..... [+]

09-06-2014  (12234 lectures)    

Humorisme - Teoria dels humors

La flegma està més relacionada amb la malaltia que el moc i pot ser molest per a l'individu per excretar del cos. La flegma és una secreció sucosa a la via aèria durant una malaltia amb inflamació. La flegma sol contenir moc amb virus, bacteris, altres deixalles i cèl·lules inflamatòries. Una vegada que la flegma ha estat expectada per una tos, es converteix en esput.... [+]

16-06-2019  (1519 lectures)    

Jaume II pren el castell d’Alacant

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... [+]

26-12-2011  (8565 lectures)    

Francesc Aldana

Pienso torcer de la común carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en él mi interior hombre, dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho. ... [+]

23-09-2013  (5370 lectures)    

Obertura catalana

S'anomena catalana una coneguda obertura hipermoderna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del gambit de dama i l'obertura de... [+]

30-12-2016  (4454 lectures)    

Rellotges mecànics a Santa Maria de Cervera

La necessitat de mesurar el pas de les hores sorgí, sens dubte, en temps molt ... l'existència dels rellotges de sol i d'arena permetien saber quan havien de ser ....hi ha el segûent document: Guiu e mossèn Johan Steve, pahers l'any present e deiús scrit de la vila de... [+]

12-01-2015  (9117 lectures)    

Marina medieval catalana

Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més característiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps. Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400... [+]

29-01-2016  (9158 lectures)    

Kitah-Tarih-Mayurqa

El Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa (en català Llibre de la història de Mallorca) és una crònica àrab dels fets ocorreguts durant la Conquesta de Mallorca escrita per l'historiador àrab Ibn Amira al-Makhzumí. Té el valor de ser la sola font àrab de la conquesta, cosa que permet contrastar fets considerats dubtosos i posar-ne d'altres en qüestió que eren considerats per... [+]

09-03-2019  (3645 lectures)    

Sinibald de Mas, primer agent secret

Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret El català va ser l'iniciador de la diplomàcia espanyola a la Xina i va acabar treballant per a l'Imperi de la dinastia... [+]