De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Adeste fideles (en català: "Afanya't, fidel... ") és un himne tradicional cristià en llatí cantat durant l'època nadalenca i que data del segle xviii. La seva atribució és discutida però la música i la lletra semblen ser degudes a l'anglès John Francis Wade (nascut el 1710 o 1711 i mort el 1786), copista i professor de música catòlica, jacobita exiliat a Douai, al nord de França; Almenys els manuscrits més antics, que daten de 1750-1751, estan fets de la seva mà i signats per... [+]

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat... [+]

La Montse Montesinos ha redactat un interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V, que era un descendent de la familia Burguès barcelonina. Va beatificar Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Santa Teresa de... [+]

Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història. A més del seu ús com a arma, l'espasa ha estat objecte de consideracions especials formant part de rituals funeraris, de la mitologia i de diverses tradicions. La fabricació d'una espasa (de bronze o d'aliatges de ferro) d'una certa qualitat exigeix un determinat grau de domini en la metal·lúrgia (obtenció de metalls i aliatges a partir dels minerals de les mines), de les tècniques de conformació... [+]

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica. També, com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb... [+]

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... [+]

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβε�νἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després... [+]

La icona narra la història de la vinya de la vídua Kallitropi que va ser relacionada de forma injustificada, amb la venda de la vinya a l'eparca d'Alexandria (bisbe). En un intent de reivindicar-se, Kallitropi va apel·lar sense éxit, a l'emperadriu Eudocia per a resoldre el problema. Sant Joan Crisòstom va condemnar l'episodi fet que li va costar el seu exili a Komana de Capadòcia, on va romandre fins a la seva... [+]