Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceànics perquè els primers navegants oceànics eren... [+]

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... [+]

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... [+]

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la... [+]

El pare d'un nen determinat havia donat allotjament a Vincent mentre estava en un viatge missioner. La seva dona, una dona virtuosa, va patir mals atacs de nervis, i de vegades estava a prop de la bogeria. Al seu retorn d'escoltar un dels sermons de Vincent, el pare va trobar una terrible tragèdia. La seva dona s'havia tornat boja, va tallar la gola del seu fill petit, després va tallar el cos del nen i va rostir una part d'ella, que després va tractar de servir al seu marit. Quan es... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

Article publicat a "La Rierada nº 102, 9-10-1999, per en Joan Pons Ribot, a partir d'un treball original de feia al menys 30 anys (recolzat pel treball de tota una vida del seu pare Josep Maria Pons i Guri) ... Darrerament, amb motiu del tricentenari del 1714, han sorgit diferents webs que en fan un estudi dient que això era "vox populi".. doncs bé: "Quod dei deo, quod Caesaris Caesari", la realitat és que als anys 60, quan ho havia fet públic en Joan Pons (en aquells temps amb el... [+]

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... [+]