De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

The story of how St. Nicholas became the red-suited chimney hopper we know as Santa is fascinating in its own right. But the final chapter of the holy man's own story is equally intriguing—and controversial. Though his remains are venerated worldwide, nobody knows for certain where he rests in peace—or more accurately, in pieces. In the early and medieval Christian tradition, the mortal remains of popular saints were scattered among various churches in various places to be displayed as... [+]

L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1][2] L’escapament català és un sistema de roda de dents rectes.[3][4][5] Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 en adonar-se, els... [+]

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... [+]

El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona.... [+]

Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc proveïda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets. Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions següents: Canoners Encepadors [2] Panyetaires. Mestres en obrar panys. Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, però s’agrupaven sota un gremi... [+]

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... [+]

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... [+]

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat... [+]