Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

PUNTS MOLT IMPORTANTS (PRIMÍCIA MUNDIAL..) "Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya a XV de febrero de Mil CCCCLXXXXIII" (estava dient que era sobre el meridià de les Canàries)..."Estando en mar de Castilla" (estava dient que era més amunt del paral·lel del riu Minho...de la Baiona gallega).. D'ací alguns autors infereixen que Colom va tornar per les Canàries, fet que nega Ferran Colom dient: "no es pot tornar per les Canàries". "Calavera", és terme català emprat al s.XV... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Sinibald de Mas, primer ambaixador espanyol a la Xina i agent secret El català va ser l'iniciador de la diplomàcia espanyola a la Xina i va acabar treballant per a l'Imperi de la dinastia... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Participació al programa de LA CLAU sobre LA MARINA CATALANA, aportacions científiques a la nàutica. Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrànies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una informació curiosa que En Leandre Martí ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la província de Sevilla anomenat «Pruna», terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducció literal de la paraula en castellà:... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a València a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher, l'incunabulum, avui perdut, de Francesc Vicent Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100 (L'obra més antiga dels escacs moderns citada per gran quantitat d'autors coetanis Francesc Vicent fou professor d'escacs de Lucrècia Borgia, i marxà amb ella a Itàlia a la cort dels Este, quan ella es va casar, pel que penso que l'obra "sobre els escacs" impresa impresa en... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST