De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

L'anècdota de Sant Jeroni seria irrellevant si no hi hagués cap punt de contacte amb el propòsit que justifiqui aquesta secció: l'estudi de la vida i l'obra de Leonardo. Devia conèixer la Roca Foradada, perquè no en va, al voltant de 1481, en el seu Sant Jeroni va pintar dues roques característiques situades just al costat d'ella (una d'elles és l'anomenada Cadireta). També va convertir Crist (a l'Últim Sopar) en un triangle perfecte, com si d'alguna manera el simbolisme d'aquesta... [+]

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... [+]

La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar al segle xiii copiant un document originari més vell avui dia perdut, que es va realitzar segurament en temps de l'Imperi Romà entre els segles i i iii. El mapa és una còpia de pergamí, que data d'aproximadament 1200, d'un original de l'Antiguitat tardana. [3] Cobreix Europa (sense la península Ibèrica i les illes britàniques), el nord d'Àfrica i... [+]

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del... [+]

“Horizonte Después�. Así bautizó el Centro Nacional de Inteligencia su plan para luchar contra el viaje del presidente de Cataluña, Artur Mas, hacia la ruptura con España. El informe, de más de quinientas páginas, propone gastar diez millones de euros e incluye su temor de que CiU lograra “entre 70 y 72 diputados� en las elecciones catalanas de noviembre pasado. Durante esa campaña se filtraron informaciones y un borrador policial ‘húerfano’ sobre la fortuna de la familia... [+]

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València� 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... [+]

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat... [+]

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... [+]