De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación�( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage�..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

El diari de Cristòfor Colom (Diario) és un diari i quadern de bitàcola escrit per Cristòfor Colom sobre el seu primer viatge. La revista cobreix els esdeveniments des del 3 d'agost de 1492, quan Colom va partir de Palos de la Frontera, fins al 15 de març de 1493 i inclou un pròleg adreçat als sobirans. [1] Diverses referències contemporànies confirmen que Colom va mantenir un diari del seu viatge com a registre diari dels esdeveniments i com a evidència per als Reis Catòlics. [2] Al... [+]

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traició, amb l'exèrcit austríac a Barna, hauriem vençut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Països Baixos (Bèlgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de Nàpols.. que us semblen les... [+]

Com navegant de Snipe als 16 anys sent amic del fill del director del MMB Martínez Hidalgo i des del meu primer trip a Londres el 1972 com enginyer de Baron Instruments, vaig tenir ocasió de col·leccionar molts llibres de nàutica. Havia estudiat la ciència medieval catalana i els intruments, taules i l'ampolleta d'en Colom. Tenia tots el llibres de la Varela, d'en Gil i d'en Manzano. Havia estudiat les navegacions d'en Colom -sempre com... [+]

In 1097 some Bari sailors, on their return from the East, brought with them the relics of St. Nicholas, Bishop of Mira, for which Roger, Duke of Apulia, built a splendid church; this became the object of great veneration and of innumerable pilgrimages. About this time Urban II, being in Apulia, went to Bari to venerate the relics of the holy wonder-worker and to consecrate the... [+]

Mentre treballava a Mèxic, l’Agustí Tresserra es va adonar que allà era i és comú comú construir cases amb “volta catalana� des dels temps dels primers... [+]

Adeste fideles (en català: "Afanya't, fidel... ") és un himne tradicional cristià en llatí cantat durant l'època nadalenca i que data del segle xviii. La seva atribució és discutida però la música i la lletra semblen ser degudes a l'anglès John Francis Wade (nascut el 1710 o 1711 i mort el 1786), copista i professor de música catòlica, jacobita exiliat a Douai, al nord de França; Almenys els manuscrits més antics, que daten de 1750-1751, estan fets de la seva mà i signats per... [+]

El Monasterio de las Descalzas Reales, literalment el "Monestir del Reial Descalç", resideix a l'antic palau de l'emperador Carles V i l'emperadriu Isabel de Portugal. La seva filla, Joanna d'Àustria,va fundar aquest convent de monges de l'orde de la Pobra Clara el 1559. [1] Al llarg de la resta del segle XVI i fins al segle XVII, el convent va atreure joves nobles vídues o spinster. Cada dona portava amb ella un dot. Les riqueses es van acumular ràpidament, i el convent es va convertir en... [+]