12-01-2013  (8226 lectures)

La Universitat de Barcelona fou fundada el 1219 a Sta.Caterina...

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

12-06-2025  (1914 lectures)    

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món... [+]


23-10-2013  (92455 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

20-05-2013  (10215 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

23-03-2014  (11272 lectures)    

Els dos costats de desenterrar Cervantes

Penso que el títol que hi he posat "Els dos costats de desenterrar Cervantes" -de fet "downside" vol dir "el costat dolent"- s'escau més amb el contingut de l'article ja que destaca el costat del: "..relaxing cup of café con leche.." ajuntant-lo amb el clàssic de "Una Grande y Libre", contra la crua realitat actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila després de Grècia, amb major potencial per a -desfer- la Unió... [+]

16-06-2019  (1650 lectures)    

Jaume II pren el castell d’Alacant

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... [+]

17-11-2014  (7573 lectures)    

Els Cardona i California - Orchard

Com navegant de Snipe als 16 anys sent amic del fill del director del MMB Martínez Hidalgo i des del meu primer trip a Londres el 1972 com enginyer de Baron Instruments, vaig tenir ocasió de col·leccionar molts llibres de nàutica. Havia estudiat la ciència medieval catalana i els intruments, taules i l'ampolleta d'en Colom. Tenia tots el llibres de la Varela, d'en Gil i d'en Manzano. Havia estudiat les navegacions d'en Colom -sempre com... [+]

03-01-2017  (5927 lectures)    

Guiana - Guyenne

Guiana ( / g ɥ i . J ɛ n / ), en occità : Guyana / g i ˈ j a . n ɔ / ) és una antiga província situada al sud-oest de França. Els seus límits han fluctuat al llarg de la història en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquitània i Occitània . Portant el títol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va aparèixer al segle XIII per substituir el terme "Aquitània". Sota l' Antic Règim , Guiana era una de les províncies més grans de... [+]

03-04-2013  (13767 lectures)    

La Semeuse - Marianne l'Occitanne

L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12. El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12. La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La... [+]

03-04-2010  (23214 lectures)    

El Català a tota França: Juraments d'Estrasburg

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... [+]

12-09-2015  (7682 lectures)    

'Faluchos de Arenys' -barca - llagut

En l'època de la construcció naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d’Arenys de Mar tingueren una fama especial. L’expert en pesca Antonio Sáñez Reguart ("Diccionario histórico de los artes dе la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sañez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d’Arenys insinuant que serien l’origen de la denominació castellana de “faluchos” quan foren rebatejats... [+]

23-10-2010  (6860 lectures)    

La Juliana

La Juliana va ser un vaixell mercant botat a mataróel 1570 a prop de Barcelona, catalunya. El rei Felip II la comandava el 15 de desembre de 1586 a Sicília,[1] i tenia la seva armada amb 32 canons per a l' armada espanyola. En 1985, els bussejadors locals van trobar les restes de tres vaixells de l'Armada que havien estat conduïts a terra a la tardor de 1588 a Streedagh Strand, al nord de Rosses Point a la costa oest... [+]

03-12-2013  (7021 lectures)    

Voltaire, Tàcit i els Catalauni

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis... [+]

22-10-2010  (14566 lectures)    

Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen - Friburg -HOAX

Heus ací un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"... [+]

17-10-2010  (7251 lectures)    

Creu celta

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

23-10-2012  (6421 lectures)    

Bartomeu Mates

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... [+]

01-05-2018  (4143 lectures)    

MC - Liber elegantiarum -Obsidionis Rodiae -

Sent un llibre imprès en català a Venècia el 1482 pel valencià Joan Esteve, quan no hi havia cap perill de què el prohibís la Inquisició, implica que aquest llibre, que ensenya regles gramaticals amb frases fetes, tenia un gran interès a Venècia. no solament a Catalunya, i la raó només pot ser una, que als venecians els hi interessava ja que A VENÈCIA PARLAVEN LA MATEIXA LLENGUA, com ja he explicat a la meva web des del 2013, teoria que va en contra d'un que deia que el català no... [+]

08-09-2014  (6949 lectures)    

Pel forat del pany.. Borbó o austracista?

Article publicat a "La Rierada nº 102, 9-10-1999, per en Joan Pons Ribot, a partir d'un treball original de feia al menys 30 anys (recolzat pel treball de tota una vida del seu pare Josep Maria Pons i Guri) ... Darrerament, amb motiu del tricentenari del 1714, han sorgit diferents webs que en fan un estudi dient que això era "vox populi".. doncs bé: "Quod dei deo, quod Caesaris Caesari", la realitat és que als anys 60, quan ho havia fet públic en Joan Pons (en aquells temps amb el... [+]

07-06-2020  (37871 lectures)    

Llibre de Menescalia - Manuel Dieç

El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... [+]

11-06-2017  (7660 lectures)    

Lumen domus o Annals del convent de Santa Catharina Verge y Màrtir de Barcelona - Universitat

F. [5-5v]: "Al pare mestre fra Raphel Riphós, prior digníssim segona volta del convent de Santa Catherina, fra Francesch Camprubí, menor fill seu, li offerex y dedica humilment lo present dietari general de les [interl. coses] tocants a dit convent ahont presidex". Inc.: "Si los caudalosos rius, després de aver fertilizada y esmaltada la terra". Expl.: "y prospere'ns nostre Senyor, com pot y jo soplich y esta casa ha menester, llarchs anys la molt reverent persona de V. P. Finis". F. [5v]:... [+]