De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma. Des de 2003 títol cardenalici, atorgat amb una arbitrarietat manifesta al cardenalat de Sevilla amb l'excusa de que també és l'església de Santiago, quan sempre... [+]

La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català"[1](la mateixa llengua que el valencià, que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer), entre 1477 i 1478, i és la tercera del món en una llengua moderna, per davant de la llengua francesa, de l'anglesa i de la castellana entre d'altres (les primeres, després de traduïda la Bíblia al llatí (1456), van ésser l'alemany (1466) i l'italià... [+]

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... [+]

L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12. El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12. La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La... [+]

The story of how St. Nicholas became the red-suited chimney hopper we know as Santa is fascinating in its own right. But the final chapter of the holy man's own story is equally intriguing—and controversial. Though his remains are venerated worldwide, nobody knows for certain where he rests in peace—or more accurately, in pieces. In the early and medieval Christian tradition, the mortal remains of popular saints were scattered among various churches in various places to be displayed as... [+]

L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1][2] L’escapament català és un sistema de roda de dents rectes.[3][4][5] Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 en adonar-se, els... [+]