De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Un nou continent és descobert i els catalans en som els seus legítims amos. Noves riqueses per engrandir el nostre orgull i projectar la nostra societat, ja aleshores cosmopolita, cap al futur. Però, la terra trobada és gran i es fa necessària una colonització ràpida d’aquesta. Colom s’afanya a establir-se a les noves terres i aconsegueix fundar la ciutat d’Illa Bella(Isabela) i el Fort Nativitat de Crist(Navidad). El 1496 es funda la ciutat de Sant Domingo a la costa est del riu... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Creu de Sant Jordi com a bandera rectangular (relació 3:5). En heràldica, la Creu de Sant Jordi, és una creu vermella sobre fons blanc, que a partir de la baixa edat mitjana es va associar a Sant Jordi, el sant militar, sovint representat com un croat. Associat amb les croades, la creu vermella sobre blanca té els seus orígens al segle 10. S'ha utilitzat com l'ensenya de la República de Gènova des de potser tan aviat com el segle 10. El símbol va ser adoptat per la Lliga de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Julio Rey Pastor dóna una explicació de per què cap erudit espanyol havia tocat el tema: "..com l'erudit dels erudits, don Marcelino Menéndez Pelayo, havia deixat aquest tema buit, ningú es va atrevir a tocar-lo ..", no poso en dubte que això sigui cert, però puc afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Mallorquina, una cosa molt diferent hauria passat... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Celestina, una de les obres més importants de la literatura castellana, s'hauria inspirat en una història de passions i intrigues viscuda a Sagunt al segle XV i tindria com a escenari imaginari la capital del Camp de Morvedre. Aquestes són, almenys, les noves conclusions a què ha arribat l'estudiós saguntí Manuel Civera després de cinc anys de feina amb les obres de Fernando de Rojas i d'altres... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El telescopi el va inventar un català. Heus aquí la sorprenent hipòtesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La història porta a la important investigació de Simón de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de José María López Piñero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST