23-10-2013  (91675 lectures)

PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

12-01-2013  (7608 lectures)    

La Universitat de Barcelona fou fundada el 1219 a Sta.Caterina...

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

12-06-2025  (1416 lectures)    

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món sortí de... [+]


23-10-2009  (130918 lectures)    

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... [+]

03-04-2013  (14160 lectures)    

Batalla d'Almansa

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El País Valencià origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gàbia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistència política i cultural a llarg termini continua fins avui, però ningú no sap quan s’ha d’acabar, i el més important és com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la història moderna i... [+]

25-06-2016  (6196 lectures)    

Aigua potable abord

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del... [+]

30-12-2016  (4390 lectures)    

Rellotges mecànics a Santa Maria de Cervera

La necessitat de mesurar el pas de les hores sorgí, sens dubte, en temps molt ... l'existència dels rellotges de sol i d'arena permetien saber quan havien de ser ....hi ha el segûent document: Guiu e mossèn Johan Steve, pahers l'any present e deiús scrit de la vila de... [+]

03-04-2013  (11305 lectures)    

Joan Coromines - Onomasticon Cataloniae

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... [+]

17-12-2013  (6336 lectures)    

El vidre de Mataró Ferran II i Felip el bell

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la... [+]

23-10-2014  (3015 lectures)    

Ghiterna - Ghiterra - Gittern

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum... [+]

29-12-2013  (4041 lectures)    

Els catalans constructors de l'església d’Aksum a Etiòpia

Es tenen registres de que el rei Isaac d'Etiòpia va enviar una ambaixada al rei Alfons el magnànim, que arribar a València cap a 1427. L'any següent, el rei Alfons va enviar dos emissaris en resposta: el seu confessor el sacerdot Felip Faiadell i el comerciant Pere de Bonia, a qui se li va ordenar acordar una aliança militar Entre els dos reis. i el matrimoni de la infanta Joana amb el rei Isaac.... [+]

03-04-2013  (12810 lectures)    

Llotja de la seda - Valencia

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... [+]

12-03-2019  (4107 lectures)    

Vinland Map is a fake

El Vinland Map, àmpliament considerat com una falsificació moderna, pretén ser un mapa del món del segle XV amb una representació precolombina de "Vinland", una secció de la costa nord-americana del sud-oest de Groenlàndia. (Crèdit fotogràfic: Jon... [+]

12-01-2015  (9016 lectures)    

Marina medieval catalana

Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més característiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps. Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400... [+]

10-08-2010  (6499 lectures)    

Galaicoportugués

El galaicoportugués o gallec, també conegut com a gallec antic o portuguès medieval, era la llengua romanç parlada durant l'Edat Mitjana en tota la franja nord-occidental de la península ibèrica, des del mar Cantàbric fins al riu Duero. De l'evolució d'aquesta llengua procedeixen els actuals idiomes gallec i portuguès, tot i que el reintegracionisme postula actualment que ambdues llengües posseeixen el mateix diasistema lingüístic, malgrat les seves diferències diatòpiques. A... [+]

28-02-2016  (9854 lectures)    

Homo Universalis, vidre català i les descobertes d'ultramar

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... [+]

14-09-2014  (12257 lectures)    

La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret

Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les Índies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona... [+]

12-09-2019  (4208 lectures)    

Escriuen els secrets de la rellotgeria per si es perd l'ofici

Té por de quedar-se sense successor i per això està escrivint el tractat Joan Pedrals és el rellotger de molts dels campanars d'Espanya L'art de la rellotgeria és un art que combina mecànica, matemàtiques, astronomia, sentit comú, inventiva i amor per la feina ben feta. Així ho explica el bloc de Joan Pedrals, rellotger de Moià que s'ha especialitzat en la reparació de rellotges antics i de grans rellotges públics. Ara Pedrals, conscient que els secrets de la rellotgeria es... [+]

03-04-2013  (11221 lectures)    

Onomasticon - Berenguer - Corominas

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... [+]

19-05-2019  (3863 lectures)    

Loise De Rosa - Voynich

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... [+]