Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món... [+]

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica. També, com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb... [+]

En aquest treball En José Eduardo Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència política, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadística de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest àmbit durant els segles següents fins al segle... [+]

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella,... [+]

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... [+]

El Palau del Virrei (en català, Palau del Virrei o del Lloctinent), Palau Reial, i també conegut com Hala dels Draps, estava situat al Pla de Palau, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Tenia el seu origen en un magatzem portuari de llana d'època medieval, fins que el 1652 va ser reconvertit en palau i residència oficial dels virreis de Catalunya. El 1844, va passar a ser Palau Reial i residència de la Família Reial Espanyola a la ciutat comtal. Va ser destruït per un incendi el... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchos”): quilla de “21 codos y 8 pulgadas” (uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats... [+]

L'origen del terme català “faluga” seria l'àrab “faluwah” (barqueta de càrrega). Una altra versió el faria derivar de “falwa” (egua jove, barqueta). Del català va passar al castellà “faluca” i a altres lléngües (filucca, felucca, fellouque, ...). La documentació més antiga en anglès és de... [+]