De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció�. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... [+]

El telescopi Unilens és un pseudo-telescopi molt simple que va ser inventat pel Major de Baden-Powell. L'invent ocupa molt poc espai i amb ell es pot obtenir una imatge ampliada dels objectes distants, l'ampliació màxima és d'uns quatre diàmetres. Només tres de cada quatre persones poden utilitzar el "Unilens" amb bons resultats, i de manera... [+]

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la... [+]

El 1504, Cristòfor Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig camí, però no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa té forma de nau), però els navegants la van deixar de costat durant els següents 350... [+]

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València� 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... [+]

Tanmateix, en el segle I dC, el gran savi i inventor Heró d’Alexandria, va desenvolupar un mecanisme que feia girar una roda amb la força del vapor. Malgrat la gran admiració que va aixecar en el seu moment, l’invent no va passar de ser una simple curiositat, sense tenir mai cap aplicació pràctica. L’any 1543, més de 1.400 anys després, el port de Barcelona va ser testimoni de la reinvenció d’una màquina de vapor, però amb la particularitat que, aquest cop sí, se li volia... [+]

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que només l'han pogut identificar amb el paisatge del Monte Cristallo a les Dolomite (fora de context), la majoria dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per... [+]