La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Després d’estudiar els documents originals d’arxius molt diversos, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix han situat l’aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle IV en textos de sant Pacià (Barcelona ?-390); han recalculat la datació de la majoria dels primers textos (Homilies d’Organyà incloses); han establert que el Llibre dels jutges és el primer text íntegre en català (entre 1066 i 1084), i han fet llistes dels 34 primers autors de textos (o... [+]

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis... [+]

El mite de la Terra plana és un malentès modern segons el qual la visió cosmològica predominant durant la Edat Mitjana consistia a considerar que la Terra era plana, i no una esfera, atès queÑ "El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma... [+]

La versión oficial del "bataraz" y las alpargatas, se les olvidó el CHE igual al valenciano... "un tipo de pantalón bombacho de tela rústica por su color grisáceo algo moteado pasó a ser llamado "bataraz". La fuerte inmigración vasca, ocurrida en la segunda mitad del siglo XIX y primera mitad del siglo XX, difundió el uso de la boina y las alpargatas entre los gauchos (particularmente en la zona de la pampa húmeda), en el siglo XX y a principios de siglo XXI es frecuente el uso de un... [+]

L'antropologia forense és la disciplina que serveix per poder esbrinar l'edat, el sexe, l'ascendència, la identitat i fins i tot algunes circumstàncies de la mort de persones a partir de les seves restes i funciona sobretot com a branca auxiliar de la investigació en crims, desaparicions o cadàvers de fosses comunes. Les seves tècniques poden usar-se com a complement arqueològic per esbrinar coses com la complexió o estil de vida dels homes primitius en tombes i coves, així com la... [+]

Jessica Albiach, voler desmuntar l'estatua del català -no esclavista- Cristòfor Colom, pel genocidi i males praxis posteriors en la colonització d'Amèrica, és com voler desmuntar l'estatua de Mari Curie descobridora del poloni-radioactivitat, per les bombes nuclears i els desastres ecològics de Txernòbil i Fukushima, que se'n van... [+]

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... [+]

Joan Calsapeu echoed the possible Catalan affiliation of "ciao" health, saying: "." First Manel Capdevila, and then Frank Dubé and Jordi Bilbeny, proposed that the Italian word can come from the Catalan siau. All three alleged the long Catalan presence in Italy and doubted the schiavo>ciao passage, advocated so far by Italian... [+]