23-10-2009  (130918 lectures)

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... [+]

23-10-2013  (91675 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

12-06-2025  (1416 lectures)    

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món sortí de... [+]


12-01-2013  (7608 lectures)    

La Universitat de Barcelona fou fundada el 1219 a Sta.Caterina...

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

18-06-2009  (5067 lectures)    

Leonardo, Montserrat i el secret de la Gioconda

Sí, els Da Vinci tindrien origen català. El seu escut ho exposa ben clarament, ja que és idèntic al del Regne de Mallorca, que senyoreja a la Cerdanya, el Rosselló i el Conflent durant tres quarts de... [+]

01-05-2018  (3500 lectures)    

Obsidionis Rodiae urbis descriptio

El secretari d'Alfons «el Magnànim» indica que el rei "portava CC-milia magranes de coure plenes de pólvora" per a la campanya de... [+]

12-09-2014  (12736 lectures)    

Tartana - barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

16-06-2019  (1486 lectures)    

Jaume II pren el castell d’Alacant

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... [+]

26-12-2011  (8496 lectures)    

Francesc Aldana

Pienso torcer de la común carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en él mi interior hombre, dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho. ... [+]

03-12-2013  (6766 lectures)    

Voltaire, Tàcit i els Catalauni

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis... [+]

17-12-2013  (6336 lectures)    

El vidre de Mataró Ferran II i Felip el bell

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la... [+]

09-06-2014  (12257 lectures)    

Flegma - moc

La flegma està més relacionada amb la malaltia que el moc i pot ser molest per a l'individu per excretar del cos. La flegma és una secreció sucosa a la via aèria durant una malaltia amb inflamació. La flegma sol contenir moc amb virus, bacteris, altres deixalles i cèl·lules inflamatòries. Una vegada que la flegma ha estat expectada per una tos, es converteix en esput.... [+]

25-02-2025  (968 lectures)    

García Jiménez de Cisneros i la reforma de Montserrat - Censura

https://www.histo.cat/sabies/garc-a-jim-nez-de-cisneros-i-la-reforma-de-montserrat-censura *_He fet aquest article sobre "la reforma de Montserrat", per poder demostrar fins a quin punt el deep-learning de les IA està polaritzat en contra del fet català. A la meva pregunta, el ChatGPT ha dit el mateix però ha sortit d'estudi quan l'he replicat, en canvi el DeepSeek quan li he cridat l'atenció ha canviat la 1ª versió amb un punt de vista de la meseta.. per una 2ª i 3ª versió amb un... [+]

22-07-2022  (4065 lectures)    

PRESENCIA-CATALANA-A-MALTA-1283-1530

En aquest treball En José Eduardo Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència política, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadística de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest àmbit durant els segles següents fins al segle... [+]

03-04-2013  (11305 lectures)    

Joan Coromines - Onomasticon Cataloniae

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... [+]

12-03-2020  (8388 lectures)    

Marina de guerra catalana

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... [+]

12-08-2016  (7745 lectures)    

Barca llevantina

El terme barca llevantina resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats marineres, la seva bellesa i la seva velocitat. En aigües americanes i altres parts les barques foren famoses i deixaren empremta. El nom de barca s’associava tradicionalment a una mena d’embarcacions del... [+]

01-05-2009  (5890 lectures)    

Breu narració sobre el Quixot

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en català, perquè el va imprimir a Barcelona i després a València i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gairebé tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en català i s'hi intentava... [+]

09-06-2014  (11673 lectures)    

Concòrdia d'Alcanyís

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... [+]

13-05-2019  (2963 lectures)    

1713, quan Europa va abandonar els catalans - Marfull

La meitat d'Europa autoritzà, fa tres segles, a desmantellar una corona amb més de cinc segles d'història, a canvi de posar fi a una guerra pel control de l'imperi colonial. Com a resultat, es van acabar els drets i privilegis civils i institucionals dels regnes que en formaven part. El principat de la corona, Catalunya, va perdre allí la seva autoritat davant del rei, tallat per la implantació d'un sistema parlamentari únic a Europa, i el rei va exercir el dret de conquesta. Amb el... [+]