Es tenen registres de que el rei Isaac d'Etiòpia va enviar una ambaixada al rei Alfons el magnànim, que arribar a València cap a 1427. L'any següent, el rei Alfons va enviar dos emissaris en resposta: el seu confessor el sacerdot Felip Faiadell i el comerciant Pere de Bonia, a qui se li va ordenar acordar una aliança militar Entre els dos reis. i el matrimoni de la infanta Joana amb el rei Isaac.... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Des de l'antiguitat s'ha tingut coneixement de dones que s'han dedicat a la filosofia al llarg de la història però molt del seu llegat no ha estat tan estudiat fins als nostres dies. Hi testimonis de dones filòsofes a el menys des de la Grècia antiga i un nombre relativament petit d'elles van ser considerades com a tal en les èpoques antiga , medieval , moderna i contemporània , especialment durant els segles XX i XXI , tot just hi ha dones filòsofes que hagin entrat en el cànon... [+]

FERDINANDO I (Ferrante) d'Aragona, re di Napoli. - F., così chiamato dal nonno paterno Fernando I d'Aragona, era l'unico figlio maschio, illegittimo, di Alfonso V d'Aragona. Essendo F. nato a Valencia, si era supposto che la madre, Gueraldona Carlino, fosse spagnola, ma il suo nome riconduce piuttosto ad un'origine napoletana, ipotesi confermata anche dalla data di nascita di Ferdinando. Quella più convincente dal punto di vista cronologico - il 2 giugno 1424 - suggerisce infatti che fosse... [+]

Una creu potent o creu potençada (☩, unicode U + 2629) és una creu del tipus "creu grega" és a dir amb tots els braços iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Està formada per dos feixos rectangulars idèntics que s’entrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d’una creu heràldica, una de les figures heràldiques... [+]

Contràriament al que diu el seu seu nom, Espanya no va ser la descobridora ni la primera en emprar el camí dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts. Tal com ja ho havia fet Annibal amb els seus elefants 1500 anys abans, els comerciants feien servir regularment les parts del camí que uneix França i Itàlia a través dels Alps, per al comerç de mercaderies entre ambdós... [+]

El terme barca llevantina resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats marineres, la seva bellesa i la seva velocitat. En aigües americanes i altres parts les barques foren famoses i deixaren empremta. El nom de barca s’associava tradicionalment a una mena d’embarcacions del... [+]

En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar... [+]

Tot i que mai hi va haver colonitzacions de sud a nord, havien de baixar del nord al sud. Però no van ser els repobladors de terres els únics catalans que van veure a Andalusia una terra d'oportunitats. Des del segle XIII fins a l'actualitat, hi ha innombrables històries de catalans que van trobar al sud un espai obert per als seus negocis i noves vides per a les seves famílies. En definitiva, sense els catalans la història d'Andalusia mai serà completa, i sense els andalusos la història... [+]

El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... [+]