25-02-2025  (253 lectures)

García Jiménez de Cisneros i la reforma de Montserrat - Censura

https://www.histo.cat/sabies/garc-a-jim-nez-de-cisneros-i-la-reforma-de-montserrat-censura *_He fet aquest article sobre "la reforma de Montserrat", per poder demostrar fins a quin punt el deep-learning de les IA està polaritzat en contra del fet català. A la meva pregunta, el ChatGPT ha dit el mateix però ha sortit d'estudi quan l'he replicat, en canvi el DeepSeek quan li he cridat l'atenció ha canviat la 1ª versió amb un punt de vista de la meseta.. per una 2ª i 3ª versió amb un... [+]

23-10-2013  (90802 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

20-05-2013  (9042 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

01-05-2018  (3233 lectures)    

Obsidionis Rodiae urbis descriptio

El secretari d'Alfons «el Magnànim» indica que el rei "portava CC-milia magranes de coure plenes de pólvora" per a la campanya de... [+]

03-12-2013  (8125 lectures)    

Braccae - Braggae - Bragas

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβερνἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després... [+]

17-12-2013  (5966 lectures)    

El vidre de Mataró Ferran II i Felip el bell

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la... [+]

04-02-2019  (3201 lectures)    

Més sobre el Port de Pals

Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el mapa topogràfic i geològic de Pals i en treu la conclusió que sí que n'hi havia: que Pals tenia port al segle XV, des d'on hauria salpat la primera expedició d'En... [+]

23-10-2010  (36415 lectures)    

Genoa pact - Pacte de Gènova

Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquest facilitaria ajuda militar enfront de Felip V de Castella, així com respectaria a Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i les Constitucions catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa... [+]

28-02-2010  (8002 lectures)    

La revenja Borja - Orlan furiós al descobert

La revenja Borja: Orland furiós al descobert de Lluís M. Mandado i Rossell Dimarts, 13 de desembre - Introducció: Lluis Teixidó (president CCLL) Presentació: Víctor Cucurull - Hora: les 17:00 Lloc: Centre comarcal lleidatà. Adressa: Gran via 592 -Pl.... [+]

03-01-2010  (6866 lectures)    

Corredora - Ampolleta

Tots els instruments nàutics que mesuren la velocitat d’un vaixell a través de l’aigua es coneixen com logs.[2] Aquesta nomenclatura es remunta als dies de vela, quan els mariners llançaven un tronc unit a una corda amb nusos a intervals regulars de la popa d'un vaixell. Els mariners comptaven el nombre de nusos que passaven per les seves mans en un temps determinat per determinar la velocitat del vaixell. Avui en dia, els mariners i els pilots d'avions encara expressen la velocitat en... [+]

28-04-2015  (5557 lectures)    

Paulo V Borghese, un altre papa d’origen català

La Montse Montesinos ha redactat un interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V, que era un descendent de la familia Burguès barcelonina. Va beatificar Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Santa Teresa de... [+]

26-12-2011  (8122 lectures)    

Francesc Aldana

Pienso torcer de la común carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en él mi interior hombre, dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho. ... [+]

12-09-2019  (3369 lectures)    

Rellotge digital - pulsar

Un rellotge digital mostra l'hora digitalment (és a dir, en números o altres símbols), a diferència d'un rellotge analògic. Els rellotges digitals sovint s'associen amb unitats electròniques, però la descripció "digital" es refereix només a la pantalla, no al mecanisme d'accionament. (Tant els rellotges analògics com els digitals es poden conduir mecànicament o electrònicament, però els mecanismes de "rellotgeria" amb pantalles digitals són... [+]

11-01-2013  (6376 lectures)    

Convent de Santa Caterina (Universitat-1219)

El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament en el que avui és el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, tot i que depassant-ne els límits. El temple acompanyat del convent fou un centre de formació dominicana i de devoció catòlica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar,... [+]

12-12-2016  (8500 lectures)    

Calavera catalana - Barca

La carabela portuguesa vindria de la calavera Catalana (germana dels barcozi de Ragussa) atès que el Don Pedro -Pere_de_Portugal (Duc de Coimbra)- (que la portà de Venècia?) es casà amb la filla del d'Urgell (Elisabet d'Urgell) i ha estat reconegut com el que va portar la caravel·la a portugal (en casar-se amb Na... [+]

28-04-2015  (5095 lectures)    

Paulo V Borghese, el papa descendent de barcelonins

Segona part de l’interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V redactat per na Montse Montesinos, sobre aquest descendent de la familia Burguès barcelonina, aportant quatre notícies més que en corroboren la seva ascendència... [+]

01-05-2009  (5585 lectures)    

Breu narració sobre el Quixot

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en català, perquè el va imprimir a Barcelona i després a València i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gairebé tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en català i s'hi intentava... [+]

09-06-2014  (10398 lectures)    

Capitulacions de Santa Fe - Transcripció

Las cosas suplicadas e que vuestras altezas dan e otorgan a don Christoual de colon en alguna satisfacion de lo que ha descubierto en las mares oçeanas y del viage que agora con el ayuda de dios ha de fazer por ellas en seruicio de vuestras altezas son las que se... [+]

03-04-2013  (13595 lectures)    

Batalla d'Almansa

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El País Valencià origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gàbia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistència política i cultural a llarg termini continua fins avui, però ningú no sap quan s’ha d’acabar, i el més important és com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la història moderna i... [+]