De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Tanmateix, en el segle I dC, el gran savi i inventor Heró d’Alexandria, va desenvolupar un mecanisme que feia girar una roda amb la força del vapor. Malgrat la gran admiració que va aixecar en el seu moment, l’invent no va passar de ser una simple curiositat, sense tenir mai cap aplicació pràctica. L’any 1543, més de 1.400 anys després, el port de Barcelona va ser testimoni de la reinvenció d’una màquina de vapor, però amb la particularitat que, aquest cop sí, se li volia... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A l'article "28 de maig de 1588: la 'Girona' surt del port de Lisboa camí d'Anglaterra", signat per Joaquim M. Pujals (text) / Agustí Alcoberro (assessorament), ressuciten com comandant de La Girona de la flota la ‘Invencible’ un Hug de Montcada valencià (1476 - 1528),quan en realitat el commandant era Hug de Montcada i Gralla, militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible El tex erroni diu textualment en esmentar La Girona: "..esquadró... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes. Inclòs en els primers usatges del segle XI, va ser invocat explícitament fins al segle XVI. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En moltes obres escrites hi referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya. Una llista de referències catalanes en obres escrites hauria de permetre la consulta de moltes particularitats catalanes poc conegudes. La mateixa diversitat de conceptes inclosos, difícils de classificar, explica el format de calaix de sastre emprat. Hi ha un índex... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El principal misteri del MS Voynich és clarament la seva escriptura desconeguda. Aquest tema s'adreça des de tres aspectes diferents, en tres (sèries de) pàgines: Una mirada al sistema d’escriptura, que descriu les seves principals propietats i les similituds i diferències amb altres sistemes d’escriptura coneguts; Transcripció del text; Anàlisi estadística del text de l'EM (subdividit posteriorment en cinc àrees). Aquesta pàgina tracta la segona part, la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Benvolgut Vicent, en primer lloc gràcies per la ingent tasca periodística que fa Vilaweb sobre el seguiment del procés català. Treballeu a contracorrent, compensant la desinformació orquestrada que els poders establerts al tron de l’Estat espanyol realitzen sistemàticament, seguint els fils d’un poder major, que es diu “Gran Capital” i treballa al marge de la democràcia amb l’ordre extraoficial que dirigeix el poder (desigual) transnacional. Treballeu en inferioritat de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST