Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La carabela portuguesa vindria de la calavera Catalana (germana dels barcozi de Ragussa) atès que el Don Pedro -Pere_de_Portugal (Duc de Coimbra)- (que la portà de Venècia?) es casà amb la filla del d'Urgell (Elisabet d'Urgell) i ha estat reconegut com el que va portar la caravel·la a portugal (en casar-se amb Na... [+]

El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan... [+]

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

Guanahaní (que significa "petita terra d'aigües superiors")[1] va ser el nom taíno d'una illa de les Bahames que va ser la primera terra del Nou Món albirada i visitada pel primer viatge de Cristòfor Colom, el 12 d'octubre de 1492. És una illa en forma de mongeta que Colom va anomenar San Salvador. El guanahaní s'ha identificat tradicionalment amb l'illa Watlings, que va ser rebatejada oficialment com a illa de San Salvador el 1925 com a resultat, però els estudiosos moderns estan... [+]

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... [+]

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... [+]

The Gallo-Romance branch of the Romance languages includes in the narrowest sense the langues d'oïl and Franco-Provençal.[1][2]9780191063251. "}}" class="mw-ref reference" data-ve-attributes="{"typeof":"mw:Extension/ref"}">[3] However, other definitions are far broader and variously encompass the Occitan or Occitano-Romance, Gallo-Italic[4][5] or Rhaeto-Romance languages.[6] Old Gallo-Romance was one of the two languages in which the Oaths of Strasbourg were written in 842... [+]

La coca de Mataró és un model mariner considerat el més antic d'Europa, construït des de finals del segle xiv a començaments del XV (pels volts de 1400).[1] Aquest tipus de vaixell es va desenvolupar al segle x i se sap que es va usar àmpliament del segle xii al segle xiv. Quan es compara el seu mètode de construcció amb el de l'estudi dels plànols de la Santa Maria fet per José María Martínez-Hidalgo, destaca que només es diferencien per les proporcions. Els sistemes de... [+]