12-06-2025  (1416 lectures)

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món sortí de... [+]


23-10-2013  (91675 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

23-10-2009  (130918 lectures)    

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... [+]

20-05-2013  (9648 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

23-10-2010  (6816 lectures)    

Teresina Boronat - Paris

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica. També, com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb... [+]

10-01-2019  (3955 lectures)    

Gòtic català

El gòtic català és un estil artístic, amb característiques particulars en el camp de l'arquitectura. Es va desnvolupar a Catalunya entre els segles XIII i XV, la qual cosa la situa al final del gòtic europeu i a l'inici del Renaixement. El terme gòtic català es limita a Barcelona i la seva àrea d'influència (Girona, Catalunya Nord, Illes Balears, Sicília, Nàpols, Sardenya etc.), que té característiques pròpies. Malgrat el seu nom, el gòtic català es diferencia dels estils... [+]

09-06-2014  (11673 lectures)    

Concòrdia d'Alcanyís

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... [+]

14-10-1998  (7013 lectures)    

Utrecht tornat a explicar

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traició, amb l'exèrcit austríac a Barna, hauriem vençut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Països Baixos (Bèlgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de Nàpols.. que us semblen les... [+]

06-08-2006  (3198 lectures)    

El Lazarillo de Tormes fou escrit en català

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció”. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

28-04-2015  (5450 lectures)    

Paulo V Borghese, el papa descendent de barcelonins

Segona part de l’interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V redactat per na Montse Montesinos, sobre aquest descendent de la familia Burguès barcelonina, aportant quatre notícies més que en corroboren la seva ascendència... [+]

25-11-2022  (41381 lectures)    

Desxifren el codi d'una carta de l'emperador Carles V

Han hagut de passar gairebé 500 anys, però ja se sap què deia la carta que l'emperador Carles V va escriure al seu ambaixador a França, Jean de Saint-Mauris, l'any 1547. Carles V, un dels homes més poderosos de l'Europa del segle XVI, va escriure un document ple de símbols "inintel·ligibles" que finalment s'ha aconseguit... [+]

23-03-2020  (6387 lectures)    

Un llibre de 1678 explica on era l'antiga Catalaunia, origen de Catalunya?

On era situada l'antiga Catalaunia? Si ENS atenim a què explica el llibre de l'any 1678, d'Esteve de Corbera, titulat Catalunya illustrata. Conté la seva descripció en comú, i en particular amb les poblacions, dominis, i successos, des del principi de l'món ..., la Localització de l'antiga Catalaunia o Catalauno estaria Molt aprop de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, és a dir, en Territoris de l'actual Occitània, que antigament ja s'anomenaven Catalunya, com sabem per Altres textos... [+]

23-09-2017  (13746 lectures)    

Marc històric de l'Espasa catalana

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... [+]

23-10-2014  (19142 lectures)    

El diari de Colom

El diari de Cristòfor Colom (Diario) és un diari i quadern de bitàcola escrit per Cristòfor Colom sobre el seu primer viatge. La revista cobreix els esdeveniments des del 3 d'agost de 1492, quan Colom va partir de Palos de la Frontera, fins al 15 de març de 1493 i inclou un pròleg adreçat als sobirans. [1] Diverses referències contemporànies confirmen que Colom va mantenir un diari del seu viatge com a registre diari dels esdeveniments i com a evidència per als Reis Catòlics. [2] Al... [+]

17-12-2013  (7514 lectures)    

Saint Nicola di Bari and Catalonia - Nowadays Santa Claus

In 1097 some Bari sailors, on their return from the East, brought with them the relics of St. Nicholas, Bishop of Mira, for which Roger, Duke of Apulia, built a splendid church; this became the object of great veneration and of innumerable pilgrimages. About this time Urban II, being in Apulia, went to Bari to venerate the relics of the holy wonder-worker and to consecrate the... [+]

23-10-2013  (91675 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

12-09-2014  (12736 lectures)    

Tartana - barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

16-06-2019  (1486 lectures)    

Jaume II pren el castell d’Alacant

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... [+]

23-05-2010  (27955 lectures)    

El ciao italiano i el siau catalán

Juan Calsapeu se hizo eco de la posible filiación catalana del salud ciao diciendo: "..Primer Manel Capdevila, y después Frank Dubé y Jordi Bilbeny, proponían que la palabra italiano puede provenir del seáis catalán. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo> ciao, propugnado hasta ahora por la filología italiana ..... [+]

07-11-2017  (5765 lectures)    

La pirotècnia valenciana - Lluminàries - Alimares

“…o a manera d´una balesta de tro qui despara ab tota la sua viguor…” i Antoni Canals (1352-1419), en “Scala de contemplacio” parlarà d´una “nau que corre al port ab totes les veles plenes o a manera d una ballesta de... [+]