Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

M'he llegit el llibre d'en Deulonder "Segur que Colom fou catala?" no desautoritzaré la seva copiosa obra en general, però com que està de moda us presentarè totes les errades presents en aquest llibre i que el desautoritzen per poder donar-hi un parer acadèmic no esbiaxat, atès que el seu llibre està ple de mitges veritats (veritats parcials), mitjançant el mètode científic demostrant cada una... [+]

Han hagut de passar gairebé 500 anys, però ja se sap què deia la carta que l'emperador Carles V va escriure al seu ambaixador a França, Jean de Saint-Mauris, l'any 1547. Carles V, un dels homes més poderosos de l'Europa del segle XVI, va escriure un document ple de símbols "inintel·ligibles" que finalment s'ha aconseguit... [+]

Sent un llibre imprès en català a Venècia el 1482 pel valencià Joan Esteve, quan no hi havia cap perill de què el prohibís la Inquisició, implica que aquest llibre, que ensenya regles gramaticals amb frases fetes, tenia un gran interès a Venècia. no solament a Catalunya, i la raó només pot ser una, que als venecians els hi interessava ja que A VENÈCIA PARLAVEN LA MATEIXA LLENGUA, com ja he explicat a la meva web des del 2013, teoria que va en contra d'un que deia que el català no... [+]

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... [+]

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

Estudi de l’Àlex Sendra, amb el mètode científic, sobre l'eclipsi de sol de 1482, emprat també a l'INH per Ibànyez i Mayolas per rebatre falsedats en altres articles. L'Àlex Sendra creu que els fets de la Celestina van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de València.... [+]

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... [+]

Els primers 9 compassos de la cançó catalana "El cant dels ocells" són idèntics als de la cançó tradicional jueva "A Yiddishe Mamme" "la mare jueva", cal tenir en compte que juntament amb el Cant dels segadors, ja son dues les cançons populars catalanes d'importància, que tenen una arrel comuna amb cançons tradicionals jueves.
//www.youtube.com/watch?v=DPLDLFRRaco... [+]