De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians en la figura de Guifré de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, però, els reis de Jerusalem posseïren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevingué el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Article publicat a "La Rierada nº 102, 9-10-1999, per en Joan Pons Ribot, a partir d'un treball original de feia al menys 30 anys (recolzat pel treball de tota una vida del seu pare Josep Maria Pons i Guri) ... Darrerament, amb motiu del tricentenari del 1714, han sorgit diferents webs que en fan un estudi dient que això era "vox populi".. doncs bé: "Quod dei deo, quod Caesaris Caesari", la realitat és que als anys 60, quan ho havia fet públic en Joan Pons (en aquells temps amb el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Vist el salconduit i el tractament que li dóna Cèsar Borja a Leonardo de "nostre Prestantíssim i Estimadíssim Familiar", penso que implica algun tipus de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST