De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En aquest treball En José Eduardo Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència política, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadística de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest àmbit durant els segles següents fins al segle... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Ulric Schmidl o Schmidel o Schmidt , (* 1510 a Estraubingen (Straubing) - ! 1579/1580/1581 a Ratisbona, Regensburg) fou un soldat Lansquenet, viatger i cronista alemany, que es va embarcar (procedent d'Holanda) a l'expedició de Mendoça al riu de la plata i la descriu amb tot detall a un llibre que edità a Alemanya en tornar al cap de 20 anys.[1][2] Va partir cap al riu de la Plata integrant l'expedició de l'avançat Pere de Mendoza. Amb ell viu els horrors de la primera fundació de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes. Tradicionalment era un principi de dret internacional que en els temps moderns ha anat desapareixent progressivament fins a la seva prohibició després de la Segona Guerra Mundial, quan el crim de la guerra d'agressió va ser codificat per primera vegada en els Principis de Nuremberg i a continuació per les Nacions Unides en la Resolució... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees. Donar-li el mateix origen a la llengua de Romania és un error, té articles/sufix con el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Un travois (del francès canadenc com els mots obsolets travoy i travoise) és una estructura amb forma de bastiment, feta amb uns pals encreuats, utilitzada històricament pels pobles indígenes, principalment els indis de les planures d'Amèrica del Nord, per a transportar càrregues arrossegant el cap dels pals per... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

És aquest, qui ho pot negar, un escut molt similar a l’escut reial català. En veure'l, el primer que ens preguntem és si podria ser que Catalunya i el Casal de Barcelona estiguin relacionats amb la fundació d’aquest il·lustre col·legi, el primer d’una de les universitats més prestigioses del món. I com veurem en aquest article, molts detalls històrics apunten en aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST