BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès,... [+]

L’any 1814, en el context de la Guerra de la Independència de l’Argentina, l’estol sufragat, quasi íntegrament, pel comerciant català establert a Buenos Aires Joan Larreu i Espeso derrotava les forces navals espanyoles davant les costes de Montevideo, en un episodi que seria conegut com la Batalla naval del... [+]

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... [+]

Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma. Va ser construïda (al avui dia Viale Monserrato) en honor a la Verge que es venera al Monestir de Montserrat, a Catalunya. DE FORMA TOTALMENT FRAUDULENTA USURPADA A TARRAGONA!!!! Des de 2003 disposa de títol cardenalici, atorgat a instàncies de la Conferencia... [+]

Why should anything written by the Genoeseexplorer Christopher Columbus be counted as Catalan literature?Yes, many people consider Columbus not to have been Genoese at all,but a Catalonian. And if he were, then the letter he wrote in 1493to Ferdinand and Isabella on his way back from the Indies, called"the most important printed document of universal history [1]," isoneof the most significant things written by anyone of his nation.This study addresses not only the claim that since Columbus... [+]

A l'article "28 de maig de 1588: la 'Girona' surt del port de Lisboa camí d'Anglaterra", signat per Joaquim M. Pujals (text) / Agustí Alcoberro (assessorament), ressuciten com comandant de La Girona de la flota la ‘Invencible’ un Hug de Montcada valencià (1476 - 1528),quan en realitat el commandant era Hug de Montcada i Gralla, militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible El tex erroni diu textualment en esmentar La Girona: "..esquadró... [+]

Conferència (que vaig fer amb la cadira de Na Muriel) sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les... [+]

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a València a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher, l'incunabulum, avui perdut, de Francesc Vicent Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100 (L'obra més antiga dels escacs moderns citada per gran quantitat d'autors coetanis Francesc Vicent fou professor d'escacs de Lucrècia Borgia, i marxà amb ella a Itàlia a la cort dels Este, quan ella es va casar, pel que penso que l'obra "sobre els escacs" impresa impresa en... [+]