De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma. Des de 2003 títol cardenalici, atorgat amb una arbitrarietat manifesta al cardenalat de Sevilla amb l'excusa de que també és l'església de Santiago, quan sempre... [+]

La carabela portuguesa vindria de la calavera Catalana (germana dels barcozi de Ragussa) atès que el Don Pedro -Pere_de_Portugal (Duc de Coimbra)- (que la portà de Venècia?) es casà amb la filla del d'Urgell (Elisabet d'Urgell) i ha estat reconegut com el que va portar la caravel·la a portugal (en casar-se amb Na... [+]

Cal deixar clar que Catalunya va ser un regne i que a més a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial des del principi va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...... [+]

ALTRES ESPORTS: AUGURI PERERA. PARE DEL TENNIS El naixement del tennis, com el de molts esports, és objecte de polèmiques i debats entre historiadors. Tradicionalment s'havia atribuït la seva paternitat al major Walter Clopton Wingfield i es parlava de desembre de 1873 com la data de l'inici del tennis modern o "lawn tennis". No s'ha d'oblidar... [+]

El gòtic català és un estil artístic, amb característiques particulars en el camp de l'arquitectura. Es va desnvolupar a Catalunya entre els segles XIII i XV, la qual cosa la situa al final del gòtic europeu i a l'inici del Renaixement. El terme gòtic català es limita a Barcelona i la seva àrea d'influència (Girona, Catalunya Nord, Illes Balears, Sicília, Nàpols, Sardenya etc.), que té característiques pròpies. Malgrat el seu nom, el gòtic català es diferencia dels estils... [+]

En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar... [+]

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... [+]

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre... [+]