De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció”. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceànics perquè els primers navegants oceànics eren... [+]

Guiana ( / g ɥ i . J ɛ n / ), en occità : Guyana / g i ˈ j a . n ɔ / ) és una antiga província situada al sud-oest de França. Els seus límits han fluctuat al llarg de la història en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquitània i Occitània . Portant el títol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va aparèixer al segle XIII per substituir el terme "Aquitània". Sota l' Antic Règim , Guiana era una de les províncies més grans de... [+]

Article publicat a "La Rierada nº 102, 9-10-1999, per en Joan Pons Ribot, a partir d'un treball original de feia al menys 30 anys (recolzat pel treball de tota una vida del seu pare Josep Maria Pons i Guri) ... Darrerament, amb motiu del tricentenari del 1714, han sorgit diferents webs que en fan un estudi dient que això era "vox populi".. doncs bé: "Quod dei deo, quod Caesaris Caesari", la realitat és que als anys 60, quan ho havia fet públic en Joan Pons (en aquells temps amb el... [+]

In 1097 some Bari sailors, on their return from the East, brought with them the relics of St. Nicholas, Bishop of Mira, for which Roger, Duke of Apulia, built a splendid church; this became the object of great veneration and of innumerable pilgrimages. About this time Urban II, being in Apulia, went to Bari to venerate the relics of the holy wonder-worker and to consecrate the... [+]

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... [+]

Pienso torcer de la común carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en él mi interior hombre, dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho. ... [+]

El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan... [+]