La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El pare d'un nen determinat havia donat allotjament a Vincent mentre estava en un viatge missioner. La seva dona, una dona virtuosa, va patir mals atacs de nervis, i de vegades estava a prop de la bogeria. Al seu retorn d'escoltar un dels sermons de Vincent, el pare va trobar una terrible tragèdia. La seva dona s'havia tornat boja, va tallar la gola del seu fill petit, després va tallar el cos del nen i va rostir una part d'ella, que després va tractar de servir al seu marit. Quan es... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que només l'han pogut identificar amb el paisatge del Monte Cristallo a les Dolomite (fora de context), la majoria dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Deus lo volt - El crit dels creuats... era occità-català!!! Jo seguiré "emprant el "lo" per al neutre, perquè el considero necessari per evitar "imprecisions al expressar-nos"..(com també em fa falta el "li diré", hi ha gent que m'hi vol fer servir "el"). Al dir "el que passa" no dius si passa una persona o està passant alguna cosa (encara que es pot emprar "alló que passa"), a més al suprimir-lo perdem part de la nostra història ja que Jacme I, com tothom a la seva època,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una creu potent o creu potençada (☩, unicode U + 2629) és una creu del tipus "creu grega" és a dir amb tots els braços iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Està formada per dos feixos rectangulars idèntics que s’entrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d’una creu heràldica, una de les figures heràldiques... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi va haver una galera catalana feta a Mataró a la Armada Invencible,[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l’Adriàtic (Segons el contracte de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST