De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

La Juliana va ser un vaixell mercant botat a mataróel 1570 a prop de Barcelona, catalunya. El rei Felip II la comandava el 15 de desembre de 1586 a Sicília,[1] i tenia la seva armada amb 32 canons per a l' armada espanyola. En 1985, els bussejadors locals van trobar les restes de tres vaixells de l'Armada que havien estat conduïts a terra a la tardor de 1588 a Streedagh Strand, al nord de Rosses Point a la costa oest... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Roda de premsa presentació: "Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya" de Jordi Bilbeny, a Barcelona 2006-03-09 Museu d'Història de Catalunya - Barcelona (El Barcelonès) Jaume Sobreqúes (Director del Museu d'Història de Catalunya) , Carles Camp (President de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya) , Isidor Cònsul (Director d'Edicions Proa) , Jordi Bilbeny (investigador i escriptor)... [+]

Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits),[8][9] cal tenir en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma, .... i... [+]

Un Armer és la persona dedicada a la fabricació, reparació, venda o neteja d'armes. Un armer fa reparacions a nivell de fàbrica, actualitzacions (com l'aplicació d'acabats metàl·lics, etc..), i també fa modificacions i alteracions per a usos especials. Els armers són també responsables d'afegir diferents accessoris a les armes, p.e.: baixos relleus, els gravats i altres elements decoratius d'una pistola, fusell o escopeta. L'entorn en què tot això es duu a terme sovint varia,... [+]

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... [+]

Penso que el títol que hi he posat "Els dos costats de desenterrar Cervantes" -de fet "downside" vol dir "el costat dolent"- s'escau més amb el contingut de l'article ja que destaca el costat del: "..relaxing cup of café con leche.." ajuntant-lo amb el clàssic de "Una Grande y Libre", contra la crua realitat actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila després de Grècia, amb major potencial per a -desfer- la Unió... [+]

Una informació curiosa que En Leandre Martí ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la província de Sevilla anomenat «Pruna», terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducció literal de la paraula en castellà:... [+]