La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers més valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebé no va quedar ningú, però almenys varen tallar la gran fúria dels moros, que no van poder avançar ni una passa més enllà de la gran... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

És aquest, qui ho pot negar, un escut molt similar a l’escut reial català. En veure'l, el primer que ens preguntem és si podria ser que Catalunya i el Casal de Barcelona estiguin relacionats amb la fundació d’aquest il·lustre col·legi, el primer d’una de les universitats més prestigioses del món. I com veurem en aquest article, molts detalls històrics apunten en aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En Jordi Basté i en Darío Porras es fan una pregunta que està contestada des de fa "al menys vuit mesos" a l'ABC Ambdós s'haurien d'informar perquè la notícia "porta vuit mesos de retard". Es va estrenar en castellà a "HBO" i deien CATALUÑA.. els de l'ABC van protestar "esquinçant-se les vestidures" i Netflix "obedient per poder-ho publicar a "M+" ho ha corregit (no mostra afany de tergiversar, perquè ho ha deixat en els altres idiomes, simplement obeeix a qui... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El 1504, Cristòfor Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig camí, però no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa té forma de nau), però els navegants la van deixar de costat durant els següents 350... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Després d’estudiar els documents originals d’arxius molt diversos, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix han situat l’aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle IV en textos de sant Pacià (Barcelona ?-390); han recalculat la datació de la majoria dels primers textos (Homilies d’Organyà incloses); han establert que el Llibre dels jutges és el primer text íntegre en català (entre 1066 i 1084), i han fet llistes dels 34 primers autors de textos (o... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST