Com navegant de Snipe als 16 anys sent amic del fill del director del MMB Martínez Hidalgo i des del meu primer trip a Londres el 1972 com enginyer de Baron Instruments, vaig tenir ocasió de col·leccionar molts llibres de nàutica. Havia estudiat la ciència medieval catalana i els intruments, taules i l'ampolleta d'en Colom. Tenia tots el llibres de la Varela, d'en Gil i d'en Manzano. Havia estudiat les navegacions d'en Colom -sempre com... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els 6 anys que vaig passar a Madrid (85-90) em van donar empenta per a investigar el passat històric de Catalunya, senzillament per a que els amics que tinc allà deixesin de menystenir la història de Catalunya, que va tenir molt a veure en la creació de l'imperi espanyol, i donesin al "Cèsar el que es del Cèsar". Aquesta afició ja em venia dels anys 60.. quan vaig veure a Anglaterra els "spanish ponnies of the New Forest" descendents dels salvats del naufragi de l'Armada, o vaig trobar... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrànies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent català.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees. Donar-li el mateix origen a la llengua de Romania és un error, té articles/sufix con el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l’Adriàtic (Segons el contracte de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S’acostuma a definir com una barca ràpida, de molts rems, al servei d’un vaixell més gran i usada per a transportar persones o càrrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells. En diccionaris moderns pot consultar-se per “panescalm”, en la forma simplificada. En documents antics l’expressió sempre és composta: “barca de panescalm”. Pel que fa als serveis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST