De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrànies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent català.... [+]

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... [+]

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses... [+]

Un Armer és la persona dedicada a la fabricació, reparació, venda o neteja d'armes. Un armer fa reparacions a nivell de fàbrica, actualitzacions (com l'aplicació d'acabats metàl·lics, etc..), i també fa modificacions i alteracions per a usos especials. Els armers són també responsables d'afegir diferents accessoris a les armes, p.e.: baixos relleus, els gravats i altres elements decoratius d'una pistola, fusell o escopeta. L'entorn en què tot això es duu a terme sovint varia,... [+]

El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l’Adriàtic (Segons el contracte de... [+]

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... [+]

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat... [+]

L'Institut Nova Història vol demostrar que grans icones espanyoles eren... [+]