Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la... [+]

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El País Valencià origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gàbia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistència política i cultural a llarg termini continua fins avui, però ningú no sap quan s’ha d’acabar, i el més important és com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la història moderna i... [+]

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... [+]

Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les Índies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona... [+]

Tot i que mai hi va haver colonitzacions de sud a nord, havien de baixar del nord al sud. Però no van ser els repobladors de terres els únics catalans que van veure a Andalusia una terra d'oportunitats. Des del segle XIII fins a l'actualitat, hi ha innombrables històries de catalans que van trobar al sud un espai obert per als seus negocis i noves vides per a les seves famílies. En definitiva, sense els catalans la història d'Andalusia mai serà completa, i sense els andalusos la història... [+]

Julio Rey Pastor dóna una explicació de per què cap erudit espanyol havia tocat el tema: "..com l'erudit dels erudits, don Marcelino Menéndez Pelayo, havia deixat aquest tema buit, ningú es va atrevir a tocar-lo ..", no poso en dubte que això sigui cert, però puc afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Mallorquina, una cosa molt diferent hauria passat... [+]

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la... [+]

La canya de sucre va arribar al Mediterrani a través dels àrabs. Aquest cultiu i la tècnica d’extracció del sucre havien arribat a les valls del Tigris i l’Èufrates des de l’Índia. Des d’aquelles valls, es van estendre cap al Pròxim Orient, Egipte i a la Sicília musulmana cap al segle X, on la producció va ser industrialitzada en època de Frederic II Hohenstaufen (1194-1250), de la mà d’experts musulmans. De Sicília hauria passat a Madeira el 1443, per obra d’Enric el... [+]