De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Comunicació al 15è Simposi d’Arenys de Munt de l’Elba Sequera, veneçolana. La comunicant hi constata algunes sorprenents semblances lingüístiques i folclòriques entre la cultura dels Països Catalans i la de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Conferència (que vaig fer amb la cadira de Na Muriel) sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La cristianització dels vikings va tenir lloc entre els segles VIII i XII , quan els regnes escandinaus , Dinamarca , Noruega i Suècia , van establir les seves pròpies arxidiòcesis , dependents directament del Papa, en 1103, 1154 i 1164, respectivament. El poble lapó es va mantenir fora d'aquest procés fins al segle XVIII . La conversió al' cristianisme dels vikings va requerir més temps que a la resta d'Europa. Hi ha evidències que va ser un procés lent i van caldre almenys 150-200... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa (en català Llibre de la història de Mallorca) és una crònica àrab dels fets ocorreguts durant la Conquesta de Mallorca escrita per l'historiador àrab Ibn Amira al-Makhzumí. Té el valor de ser la sola font àrab de la conquesta, cosa que permet contrastar fets considerats dubtosos i posar-ne d'altres en qüestió que eren considerats per... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del període el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Itàlia i de Sicília meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrània d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a València a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher, l'incunabulum, avui perdut, de Francesc Vicent Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100 (L'obra més antiga dels escacs moderns citada per gran quantitat d'autors coetanis Francesc Vicent fou professor d'escacs de Lucrècia Borgia, i marxà amb ella a Itàlia a la cort dels Este, quan ella es va casar, pel que penso que l'obra "sobre els escacs" impresa impresa en... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Monasterio de las Descalzas Reales, literalment el "Monestir del Reial Descalç", resideix a l'antic palau de l'emperador Carles V i l'emperadriu Isabel de Portugal. La seva filla, Joanna d'Àustria,va fundar aquest convent de monges de l'orde de la Pobra Clara el 1559. [1] Al llarg de la resta del segle XVI i fins al segle XVII, el convent va atreure joves nobles vídues o spinster. Cada dona portava amb ella un dot. Les riqueses es van acumular ràpidament, i el convent es va convertir en... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST