De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Jamaica abans del seu descobriment per Cristòfor Colom el 1494va ser ocupada i habitada per diverses tribus emigrants de la zona del Carib. Els últims habitants nadius van ser els Indis arawaks. Aquests pobladors que provenien en gran part de la raça arawak va ser exterminada fonamentalment per dos motius: les condicions d'esclavitud que van imposar els colons espanyols i les malalties que van... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El gòtic català és un estil artístic, amb característiques particulars en el camp de l'arquitectura. Es va desnvolupar a Catalunya entre els segles XIII i XV, la qual cosa la situa al final del gòtic europeu i a l'inici del Renaixement. El terme gòtic català es limita a Barcelona i la seva àrea d'influència (Girona, Catalunya Nord, Illes Balears, Sicília, Nàpols, Sardenya etc.), que té característiques pròpies. Malgrat el seu nom, el gòtic català es diferencia dels estils... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Creu de Sant Jordi com a bandera rectangular (relació 3:5). En heràldica, la Creu de Sant Jordi, és una creu vermella sobre fons blanc, que a partir de la baixa edat mitjana es va associar a Sant Jordi, el sant militar, sovint representat com un croat. Associat amb les croades, la creu vermella sobre blanca té els seus orígens al segle 10. S'ha utilitzat com l'ensenya de la República de Gènova des de potser tan aviat com el segle 10. El símbol va ser adoptat per la Lliga de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Pienso torcer de la común carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en él mi interior hombre, dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho. ... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament en el que avui és el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, tot i que depassant-ne els límits. El temple acompanyat del convent fou un centre de formació dominicana i de devoció catòlica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST