La cita “Nos, que som tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nos, que junts valem més que vós, i que us acceptem com a rei i sobirà sempre que respecteu les nostres llibertats i les lleis; però, si no, no” és falsa la van inventar els manyos pels furs de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Es tenen registres de que el rei Isaac d'Etiòpia va enviar una ambaixada al rei Alfons el magnànim, que arribar a València cap a 1427. L'any següent, el rei Alfons va enviar dos emissaris en resposta: el seu confessor el sacerdot Felip Faiadell i el comerciant Pere de Bonia, a qui se li va ordenar acordar una aliança militar Entre els dos reis. i el matrimoni de la infanta Joana amb el rei Isaac.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Quina fou la primera lletra que Colom va escriure sobre el seu viatge?. S'ha plantejat la qüestió de si fou la mateixa lletra que va tornar a sortir a la llum anunciant al món el gran descobriment. Però el text de la lletra publicada no parla de tempestes ni de perills de mort, ni conté la sol·licitud expressament esmentada per a la seva posterior transmissió al rei Ferran i, concretament, la 1ª lletra es va escriure el dia 14 de febrer, a alta mar, mentre que la lletra supervivent,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica. També, com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que només l'han pogut identificar amb el paisatge del Monte Cristallo a les Dolomite (fora de context), la majoria dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

André Rossfelder, va ser un premiat escriptor i geòleg marí nascut a França, va servir en la Resistència francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ciències (Geologia) i va explorar el nord d'Àfrica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, després del fallit atentat a Degaulle, es va haver de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Celestina, una de les obres més importants de la literatura castellana, s'hauria inspirat en una història de passions i intrigues viscuda a Sagunt al segle XV i tindria com a escenari imaginari la capital del Camp de Morvedre. Aquestes són, almenys, les noves conclusions a què ha arribat l'estudiós saguntí Manuel Civera després de cinc anys de feina amb les obres de Fernando de Rojas i d'altres... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST