Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Jamaica abans del seu descobriment per Cristòfor Colom el 1494va ser ocupada i habitada per diverses tribus emigrants de la zona del Carib. Els últims habitants nadius van ser els Indis arawaks. Aquests pobladors que provenien en gran part de la raça arawak va ser exterminada fonamentalment per dos motius: les condicions d'esclavitud que van imposar els colons espanyols i les malalties que van... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

És una fal·làcia demostrable.. ja ho van fer el 2010. Aquest mapa és fals i ho puc demostrar. De fet el vaig comprar a la BNP, si si, és a la BNP.. però a la botiga de souvenirs .. està fet als anys 90, formant part d'una sèrie de mapes que venen ALS MUSEUS FRANCESOS per als turistes (dibuixos amb un perfil del continent de satèl·lit del segle XX).. Hi surt Aragó amb la senyera. També hi surt Barcelona. Però no hi surt Catalunya, la base del nacionalisme. Això és una conxorxa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els 6 anys que vaig passar a Madrid (85-90) em van donar empenta per a investigar el passat històric de Catalunya, senzillament per a que els amics que tinc allà deixesin de menystenir la història de Catalunya, que va tenir molt a veure en la creació de l'imperi espanyol, i donesin al "Cèsar el que es del Cèsar". Aquesta afició ja em venia dels anys 60.. quan vaig veure a Anglaterra els "spanish ponnies of the New Forest" descendents dels salvats del naufragi de l'Armada, o vaig trobar... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Don Ferdinando Cordesyus 1529 el seu altar im 42 DISER ha Derr Kay: M: deu Karolus dem fünfften nach gannz Inndiann gewunen Don Ferdinand Cortez en 1529, la seva edat en la 42 º [any]. Aquest últim va guanyar el conjunt de l'�ndia per la seva Majestat el Kayser Charles... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Fa anys que explico a qui m'ho pregunta que les senyeres de l'epoca Tudor sobre fons platejat o blanc eren angleses (vegeu detall més avall) Són l'origen de la bandera de la West indian Co. i més tard de la bandera americana.. Per mostrar la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El “barcusium� (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi� (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes� a l’Adriàtic (Segons el contracte de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals. Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle XIX. A partir de la producció comercial de petroli a mitjan del segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST