23-10-2013  (89515 lectures)

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÃ’NICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

10-05-2024  (883 lectures)    

II CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA MEDIEVAL CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]


20-05-2013  (8318 lectures)    

Los Catalauni según Voltaire y Tácito

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

20-05-2013  (8265 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

12-08-2016  (9588 lectures)    

Barca de mitjana

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana†és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana†o “llagut de tres velesâ€. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... [+]

28-02-2016  (8731 lectures)    

Homo Universalis, vidre català i les descobertes d'ultramar

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... [+]

12-10-2014  (10618 lectures)    

Emigración catalana en Cuba

Aunque con estadísticas muy por debajo de otras regiones españolas, desde 1492 llegaron algunos conquistadores, marineros y soldados que se asentaron en La Habana, Matanzas y Pinar del Río, principalmente. El más célebre de los hijos de Cataluña que se empinó entre sus coterráneos ibéricos fue Miguel Ballester, quien instaló el primer trapiche de caña de azúcar en Cuba, sentando las bases de esa... [+]

03-10-2016  (4149 lectures)    

Compàs de marcacions

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... [+]

25-07-2017  (5468 lectures)    

Barcelona 1543: el primer vaixell de vapor de la història

Tanmateix, en el segle I dC, el gran savi i inventor Heró d’Alexandria, va desenvolupar un mecanisme que feia girar una roda amb la força del vapor. Malgrat la gran admiració que va aixecar en el seu moment, l’invent no va passar de ser una simple curiositat, sense tenir mai cap aplicació pràctica. L’any 1543, més de 1.400 anys després, el port de Barcelona va ser testimoni de la reinvenció d’una màquina de vapor, però amb la particularitat que, aquest cop sí, se li volia... [+]

14-09-2014  (10377 lectures)    

Mataró i la Figuereta o Isla Cristina

Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les Ãndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona... [+]

09-12-2015  (3220 lectures)    

Ictineu3 troba un jaciment intacte de 2000 anys

El submarí català Ictineu3, que actua sota bandera francesa però que ha estat concebut i construït a Sant Feliu de Llobregat, ha fet aquest mes de novembre passat la seva primera campanya de biologia marina en aigües de la Costa Blava francesa. En el transcurs d'una sèrie de dotze immersions, i per atzar, els promotors del submarí han trobat un jaciment arqueològic d'uns 2.000 anys d'antiguitat que està totalment... [+]

12-10-2010  (6429 lectures)    

Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - París, 19 d'abril de 1922) fou un empresari català establert a París. És l'artífex de la mítica sala d'espectacles parisenca Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a França el Pari-Mutuel, un sistema d'aposta entre més de dues persones que s'usa sovint a les curses de cavalls i a Espanya té com a exemple típic la... [+]

15-04-2017  (4976 lectures)    

Història de les armes de tall

Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història. A més del seu ús com a arma, l'espasa ha estat objecte de consideracions especials formant part de rituals funeraris, de la mitologia i de diverses tradicions. La fabricació d'una espasa (de bronze o d'aliatges de ferro) d'una certa qualitat exigeix un determinat grau de domini en la metal·lúrgia (obtenció de metalls i aliatges a partir dels minerals de les mines), de les tècniques de conformació... [+]

03-01-2017  (4786 lectures)    

Catalauni - Catelauni

Els Catalauni (en llatí, o també Catelauni) són un poble belga o celta de la Gàl·lia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble dels catalauni era probablement dependent dels rems (remi). El seu territori estava situat a l’actual regió de Châlons-en-Champagne ( Marne ). El seu nom, malgrat les aparences, no és sinònim del dels britans Catuvellauni, per bé que tots dos contenen l'element catu-, «batalla»;... [+]

14-08-2012  (11228 lectures)    

Borden, doncs cavalquem

La frase, diu que quan ens borden és senyal que estem avançant. Resumint, significa que algú avança malgrat les crítiques o els impediments que pugui anar trobant... Les crítiques es produeixen quan avancem en una direcció que molesta a algú. Clar i català: eixes crítiques surten quan es denuncien fets palesos que incomoden als que protesten. (encara que sigui per motius... [+]

23-10-2013  (89515 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÃ’NICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

16-06-2019  (1009 lectures)    

Jaume II pren el castell d’Alacant

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... [+]

03-04-2013  (120183 lectures)    

Llotja de la Seda - València

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... [+]

01-05-2018  (3248 lectures)    

Obsidionis Rodiae - Liber elegantiarum

El secretari d'Alfons «el Magnànim» indica que el rei "portava CC-milia magranes de coure plenes de pólvora" per a la campanya de... [+]

30-07-2020  (4113 lectures)    

Cartago Vetus-Olérdola. Mite o realitat?

La primera citació històrica de "Cartago Vetus" (Cartago la Vella) prové de la Geographia del cosmògraf grec Claudi Ptolomeu, del 150 dC, originalment escrita en grec, on la vila s'anomena "Palai Carchedon" (II,6,64). Els cronistes romans, a les seves obres en llatí, van traduir correctament "Palai Carchedo" per "Carthago Vetus". Ptolomeu situa "Carthago vetus" a 15º 20′ de longitud i 41º 20′ de latitud, en terres dels Ilercaons, situats a la zona de... [+]