20-05-2013  (8318 lectures)

Los Catalauni según Voltaire y Tácito

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

20-05-2013  (8266 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

23-10-2013  (89517 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

10-05-2024  (883 lectures)    

II CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA MEDIEVAL CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]


19-05-2019  (3073 lectures)    

Loise De Rosa - Voynich

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... [+]

23-10-2009  (5959 lectures)    

Dret de conquesta

El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes. Tradicionalment era un principi de dret internacional que en els temps moderns ha anat desapareixent progressivament fins a la seva prohibició després de la Segona Guerra Mundial, quan el crim de la guerra d'agressió va ser codificat per primera vegada en els Principis de Nuremberg i a continuació per les Nacions Unides en la Resolució... [+]

05-02-2019  (6641 lectures)    

Referències catalanes - Personatges

En moltes obres escrites hi referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya. Una llista de referències catalanes en obres escrites hauria de permetre la consulta de moltes particularitats catalanes poc conegudes. La mateixa diversitat de conceptes inclosos, difícils de classificar, explica el format de calaix de sastre emprat. Hi ha un índex... [+]

23-10-2010  (6136 lectures)    

Teresina Boronat - Paris

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica. També, com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb... [+]

09-06-2014  (10081 lectures)    

Castells catalans

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la... [+]

20-11-2006  (5149 lectures)    

Els origens urbanístics de Santo Domingo i Barcelona

Un nou continent és descobert i els catalans en som els seus legítims amos. Noves riqueses per engrandir el nostre orgull i projectar la nostra societat, ja aleshores cosmopolita, cap al futur. Però, la terra trobada és gran i es fa necessària una colonització ràpida d’aquesta. Colom s’afanya a establir-se a les noves terres i aconsegueix fundar la ciutat d’Illa Bella(Isabela) i el Fort Nativitat de Crist(Navidad). El 1496 es funda la ciutat de Sant Domingo a la costa est del riu... [+]

14-08-2010  (7865 lectures)    

Descoberta catalana d'Austràlia

Inline image 1Inline image 1 La ciència catalana medieval ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar: les conquestes militars amb la pólvora catalana,... [+]


04-02-2019  (2846 lectures)    

Més sobre el Port de Pals

Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el mapa topogràfic i geològic de Pals i en treu la conclusió que sí que n'hi havia: que Pals tenia port al segle XV, des d'on hauria salpat la primera expedició d'En... [+]

03-12-2013  (7604 lectures)    

Braccae - Braggae - Bragas

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβερνἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després... [+]

10-08-2017  (5246 lectures)    

La vinya de la vídua i Ioannis Chrysostomos

La icona narra la història de la vinya de la vídua Kallitropi que va ser relacionada de forma injustificada, amb la venda de la vinya a l'eparca d'Alexandria (bisbe). En un intent de reivindicar-se, Kallitropi va apel·lar sense éxit, a l'emperadriu Eudocia per a resoldre el problema. Sant Joan Crisòstom va condemnar l'episodi fet que li va costar el seu exili a Komana de Capadòcia, on va romandre fins a la seva... [+]

23-10-2014  (2415 lectures)    

Ghiterna - Ghiterra - Gittern

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum... [+]

17-05-2019  (2800 lectures)    

Transcripció del text del Manuscrit de Voynich

El principal misteri del MS Voynich és clarament la seva escriptura desconeguda. Aquest tema s'adreça des de tres aspectes diferents, en tres (sèries de) pàgines: Una mirada al sistema d’escriptura, que descriu les seves principals propietats i les similituds i diferències amb altres sistemes d’escriptura coneguts; Transcripció del text; Anàlisi estadística del text de l'EM (subdividit posteriorment en cinc àrees). Aquesta pàgina tracta la segona part, la... [+]

09-03-2019  (2639 lectures)    

Esfera celeste

En astronomia i navegació , l' esfera celeste és una esfera abstracta que té un radi arbitràriament gran i és concèntric a la Terra . Tots els objectes del cel es poden concebre com projectats sobre la superfície interna de l'esfera celeste, que poden estar centrats a la Terra o a l'observador. Si se centra en l'observador, la meitat de l'esfera s'assemblarà a una pantalla hemisfèrica sobre la ubicació d'observació. L'esfera celeste és una eina pràctica per a l' astronomia... [+]

23-10-2010  (6221 lectures)    

Alfonso el Magnánimo - Jerusalem

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses... [+]

11-10-2010  (6337 lectures)    

Crux gemmata

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

15-11-2015  (5200 lectures)    

El gallet català vs. el COCK anglès

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... [+]