De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

https://www.histo.cat/sabies/garc-a-jim-nez-de-cisneros-i-la-reforma-de-montserrat-censura *_He fet aquest article sobre "la reforma de Montserrat", per poder demostrar fins a quin punt el deep-learning de les IA està polaritzat en contra del fet català. A la meva pregunta, el ChatGPT ha dit el mateix però ha sortit d'estudi quan l'he replicat, en canvi el DeepSeek quan li he cridat l'atenció ha canviat la 1ª versió amb un punt de vista de la meseta.. per una 2ª i 3ª versió amb un... [+]

El “barcusium� (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi� (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes� a l’Adriàtic (Segons el contracte de... [+]

Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchos�): quilla de “21 codos y 8 pulgadas� (uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats... [+]

Es pot escoltar el que li vaig dir sobre la immersió linguística al Miguel �ngel Rodríguez -me'l vaig trobar casualment al carrer a Arenys d'Amunt mentre filmaven el programa Salvados del Jordi Évole - és al minut 5:37.. encara que val la pena tot el troç..) jo vaig veure el MA.R. -tot sol- i el vaig increpar sense cap preparació.. el càmera ho va veure i em va filmar des de dins del Centre.. llavors en sortir el follonero li vaig dir.. ah! ets el follonero! Al Jordi Evole li va... [+]

Al febrer de 2019 ha començat el judici als representants de la veu catalana que va defensar, l'1 d'octubre de 2017, el poder votar el seu lliure dret a decidir. El van defensar votant, i Espanya hi va enviar un fort cos policial per tal d'impedir-ho. Ara, després d'uns mesos de censura i persecució mediàtica i judicial, comença el judici amb els representants civils i polítics entre reixes i el cos policial condecorat, sota la tutela de Sa Majestat el Rei Borbó. Aquest text denuncia la... [+]

Joan Calsapeu echoed the possible Catalan affiliation of "ciao" health, saying: "." First Manel Capdevila, and then Frank Dubé and Jordi Bilbeny, proposed that the Italian word can come from the Catalan siau. All three alleged the long Catalan presence in Italy and doubted the schiavo>ciao passage, advocated so far by Italian... [+]

"Whoever writes the present, writes the past, and… whoever writes the past, writes the future.� (George Orwell , pseud. d’Eric Blair) (“Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el pasat, escriurà el futur.") "La història l’escriu el que guanya, d’aquí l’aforisme de George Santayana: “El poble que no coneix la seva historia.., es veurà obligat a repetirla…� Cal donar per suposat que la gent té un coneixement mínim sobre la història de... [+]

Un nou continent és descobert i els catalans en som els seus legítims amos. Noves riqueses per engrandir el nostre orgull i projectar la nostra societat, ja aleshores cosmopolita, cap al futur. Però, la terra trobada és gran i es fa necessària una colonització ràpida d’aquesta. Colom s’afanya a establir-se a les noves terres i aconsegueix fundar la ciutat d’Illa Bella(Isabela) i el Fort Nativitat de Crist(Navidad). El 1496 es funda la ciutat de Sant Domingo a la costa est del riu... [+]

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... [+]