10-05-2024  (882 lectures)

II CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA MEDIEVAL CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]


20-05-2013  (8318 lectures)    

Los Catalauni según Voltaire y Tácito

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

20-05-2013  (8265 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

23-10-2013  (89515 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÃ’NICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

22-01-2019  (3744 lectures)    

Expressions i paraules catalanes adulterades

Deus lo volt - El crit dels creuats... era occità-català!!! Jo seguiré "emprant el "lo" per al neutre, perquè el considero necessari per evitar "imprecisions al expressar-nos"..(com també em fa falta el "li diré", hi ha gent que m'hi vol fer servir "el"). Al dir "el que passa" no dius si passa una persona o està passant alguna cosa (encara que es pot emprar "alló que passa"), a més al suprimir-lo perdem part de la nostra història ja que Jacme I, com tothom a la seva època,... [+]

23-10-2010  (44153 lectures)    

Origen del ciao i del siau català..

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut "ciao" dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia... [+]

23-10-2014  (2415 lectures)    

Ghiterna - Ghiterra - Gittern

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterraâ€, ab aliis “ghiterna†vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum... [+]

11-03-2019  (2774 lectures)    

El Dinosaure - Augusto Monterroso

El Dinosaure és un microrelat de l'escriptor guatemalenc d'origen hondureny Augusto Monterroso,publicat com a part del llibre Complete Works (and Other Tales),el 1959. És considerada una de les històries més curtes en castellà i el seu text complet és el següent: UwU. M'agrada molt com... [+]

10-05-2024  (882 lectures)    

II CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA MEDIEVAL CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]


23-10-2010  (6234 lectures)    

Iohannes Tinctoris - Jerusalem

Tinctoris ‹-óo-›, Iohannes. - Musicista (n. Nivelles 1435 circa - m. 1511 circa), compositore, insegnante e soprattutto teorico. A Napoli, dove (1476 circa) era cappellano e cantore di corte, fondò e tenne per diverso tempo una celebre scuola musicale (fu tra l'altro precettore di Beatrice d'Aragona, divenuta poi regina di Ungheria); a Roma (1492-1500) fu addetto alla cappella pontificia; tornò poi probabilmente a... [+]

14-10-1998  (6218 lectures)    

Utrecht tornat a explicar

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traició, amb l'exèrcit austríac a Barna, hauriem vençut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Països Baixos (Bèlgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de Nàpols.. que us semblen les... [+]

12-09-2019  (3139 lectures)    

Escriuen els secrets de la rellotgeria per si es perd l'ofici

Té por de quedar-se sense successor i per això està escrivint el tractat Joan Pedrals és el rellotger de molts dels campanars d'Espanya L'art de la rellotgeria és un art que combina mecànica, matemàtiques, astronomia, sentit comú, inventiva i amor per la feina ben feta. Així ho explica el bloc de Joan Pedrals, rellotger de Moià que s'ha especialitzat en la reparació de rellotges antics i de grans rellotges públics. Ara Pedrals, conscient que els secrets de la rellotgeria es... [+]

02-03-2014  (6555 lectures)    

Joan Roget i el telescopi catalá - Biografia

El telescopi el va inventar un català. Heus aquí la sorprenent hipòtesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La història porta a la important investigació de Simón de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de José María López Piñero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y... [+]

03-04-2013  (120183 lectures)    

Llotja de la Seda - València

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... [+]

30-04-2011  (6359 lectures)    

Hippatia d'Alexandria - Donae universalis

Hipatia  [ a ] (Ὑπατία: Alexandria , 355 o 370 - ibíd. , Març de 415 o 416 [ 1 ] ) va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, [ 2 ] que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, [ 3 ] membre i cap de la Escola neoplatònica d'Alexandria al començament de segle V. Seguidora de Plotí , va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, portant una vida ascètica. Va educar a una selecta escola d'aristòcrates cristians i pagans que... [+]

09-11-2018  (3371 lectures)    

La 1ª carta impresa de Colom ho fou en català (UNH5)

Es comenten les principals tesis del Dr.Demetrio Ramos (-fal·lacioses o basant-se en punt de vista parcial, ja que va obviar parlar en el seu estudi dels treballs fets a Alemanya el s.XIX, sobre l’edició en alemany, i que demostren clarament la primacia de l’edició en català-), per acabar demostrant que la més important, la seva tesi sobre el ms. de Simancas, és... [+]

09-06-2014  (10511 lectures)    

Biblia Valenciana

La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català"[1](la mateixa llengua que el valencià, que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer), entre 1477 i 1478, i és la tercera del món en una llengua moderna, per davant de la llengua francesa, de l'anglesa i de la castellana entre d'altres (les primeres, després de traduïda la Bíblia al llatí (1456), van ésser l'alemany (1466) i l'italià... [+]

02-08-2014  (8819 lectures)    

Armes dels da Vinci

Els qui hagin llegit el meu article Reflexiones en torno al posible origen de la famiia da Vinci ja sabran que el seu escut és el mateix que el de la Corona Catalano-Aragonesa. I, més en concret, que el de l'antic Regne de Mallorca. Però curiosament també és el mateix que el de la casa d'Amboise (brisura).. que és el castell on va morir Leonardo i on es va trobar la... [+]

10-10-2013  (254 lectures)    

EL CANT DELS OCELLS vs. A Yiddishe Mamme

Els primers 9 compassos de la cançó catalana "El cant dels ocells" són idèntics als de la cançó tradicional jueva "A Yiddishe Mamme" "la mare jueva", cal tenir en compte que juntament amb el Cant dels segadors, ja son dues les cançons populars catalanes d'importància, que tenen una arrel comuna amb cançons tradicionals jueves.
//www.youtube.com/watch?v=DPLDLFRRaco... [+]

06-03-2019  (4498 lectures)    

LA CLAU: LA MARINA CATALANA

Participació al programa de LA CLAU sobre LA MARINA CATALANA, aportacions científiques a la nàutica. Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrànies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys... [+]