De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El telescopi el va inventar un català. Heus aquí la sorprenent hipòtesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La història porta a la important investigació de Simón de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de José María López Piñero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Conferència (que vaig fer amb la cadira de Na Muriel) sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Com navegant de Snipe als 16 anys sent amic del fill del director del MMB Martínez Hidalgo i des del meu primer trip a Londres el 1972 com enginyer de Baron Instruments, vaig tenir ocasió de col·leccionar molts llibres de nàutica. Havia estudiat la ciència medieval catalana i els intruments, taules i l'ampolleta d'en Colom. Tenia tots el llibres de la Varela, d'en Gil i d'en Manzano. Havia estudiat les navegacions d'en Colom -sempre com... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβερνἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Montse Montesinos ha redactat un interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V, que era un descendent de la familia Burguès barcelonina. Va beatificar Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Santa Teresa de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST