De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers més valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebé no va quedar ningú, però almenys varen tallar la gran fúria dels moros, que no van poder avançar ni una passa més enllà de la gran... [+]

L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1][2] L’escapament català és un sistema de roda de dents rectes.[3][4][5] Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 en adonar-se, els... [+]

El diari de Cristòfor Colom (Diario) és un diari i quadern de bitàcola escrit per Cristòfor Colom sobre el seu primer viatge. La revista cobreix els esdeveniments des del 3 d'agost de 1492, quan Colom va partir de Palos de la Frontera, fins al 15 de març de 1493 i inclou un pròleg adreçat als sobirans. [1] Diverses referències contemporànies confirmen que Colom va mantenir un diari del seu viatge com a registre diari dels esdeveniments i com a evidència per als Reis Catòlics. [2] Al... [+]

F. [5-5v]: "Al pare mestre fra Raphel Riphós, prior digníssim segona volta del convent de Santa Catherina, fra Francesch Camprubí, menor fill seu, li offerex y dedica humilment lo present dietari general de les [interl. coses] tocants a dit convent ahont presidex". Inc.: "Si los caudalosos rius, després de aver fertilizada y esmaltada la terra". Expl.: "y prospere'ns nostre Senyor, com pot y jo soplich y esta casa ha menester, llarchs anys la molt reverent persona de V. P. Finis". F. [5v]:... [+]

Després d’estudiar els documents originals d’arxius molt diversos, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix han situat l’aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle IV en textos de sant Pacià (Barcelona ?-390); han recalculat la datació de la majoria dels primers textos (Homilies d’Organyà incloses); han establert que el Llibre dels jutges és el primer text íntegre en català (entre 1066 i 1084), i han fet llistes dels 34 primers autors de textos (o... [+]

Julio Rey Pastor dóna una explicació de per què cap erudit espanyol havia tocat el tema: "..com l'erudit dels erudits, don Marcelino Menéndez Pelayo, havia deixat aquest tema buit, ningú es va atrevir a tocar-lo ..", no poso en dubte que això sigui cert, però puc afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Mallorquina, una cosa molt diferent hauria passat... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... [+]