Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

El mapa de Piri Reis és un mapamundi compilat el 1513 per l'almirall i cartògraf otomà Piri Reis. Aproximadament un terç del mapa sobreviu; mostra les costes occidentals d'Europa i el nord d'Àfrica i la costa del Brasil amb una precisió raonable. Les inscripcions al marge detallen com es va crear a partir de 20 a 34 mapes font existents, tant antics com recents. Trobat el 1929, el fragment de mapa restant va cridar l'atenció internacional, ja que el seu mapa font per al Carib és... [+]

Adeste fideles (en català: "Afanya't, fidel... ") és un himne tradicional cristià en llatí cantat durant l'època nadalenca i que data del segle xviii. La seva atribució és discutida però la música i la lletra semblen ser degudes a l'anglès John Francis Wade (nascut el 1710 o 1711 i mort el 1786), copista i professor de música catòlica, jacobita exiliat a Douai, al nord de França; Almenys els manuscrits més antics, que daten de 1750-1751, estan fets de la seva mà i signats per... [+]

El manuscrit Voynich és un còdex il·lustrat escrit a mà en un sistema d'escriptura desconegut fins el 2017. El vellum en què està escrit ha estat datat en carboni a principis del segle XV (1404–1438) i pot haver estat compost a Itàlia durant el Renaixement italià . [1] [2] El manuscrit porta el nom de Wilfrid Voynich , un concessionari de llibres polonès-samogitià que el va comprar el 1912... [+]

La coca de Mataró és un model mariner considerat el més antic d'Europa, construït des de finals del segle xiv a començaments del XV (pels volts de 1400).[1] Aquest tipus de vaixell es va desenvolupar al segle x i se sap que es va usar àmpliament del segle xii al segle xiv. Quan es compara el seu mètode de construcció amb el de l'estudi dels plànols de la Santa Maria fet per José María Martínez-Hidalgo, destaca que només es diferencien per les proporcions. Els sistemes de... [+]

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses... [+]

La necessitat de mesurar el pas de les hores sorgí, sens dubte, en temps molt ... l'existència dels rellotges de sol i d'arena permetien saber quan havien de ser ....hi ha el segûent document: Guiu e mossèn Johan Steve, pahers l'any present e deiús scrit de la vila de... [+]

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la... [+]

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... [+]