De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El còmic fou in ventat a Catalunya ja que les auques representen una forma primerenca del còmic . Un Auca (les Auques) és una història pictòrica que va aparèixer per primera vegada a Catalunya i que sol representar un esdeveniment històric , una biografia, una llegenda o altri, amb un format molt humorístic o satíric. Les imatges individuals solen estar acompanyades d'un vers de dues línies. Les Auques són una forma d'expressió de la literatura folklòrica tradicional de Catalunya,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Cal deixar clar que Catalunya va ser un regne i que a més a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial des del principi va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1][2] L’escapament català és un sistema de roda de dents rectes.[3][4][5] Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 en adonar-se, els... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar al segle xiii copiant un document originari més vell avui dia perdut, que es va realitzar segurament en temps de l'Imperi Romà entre els segles i i iii. El mapa és una còpia de pergamí, que data d'aproximadament 1200, d'un original de l'Antiguitat tardana. [3] Cobreix Europa (sense la península Ibèrica i les illes britàniques), el nord d'Àfrica i... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Dinosaure és un microrelat de l'escriptor guatemalenc d'origen hondureny Augusto Monterroso,publicat com a part del llibre Complete Works (and Other Tales),el 1959. És considerada una de les històries més curtes en castellà i el seu text complet és el següent: UwU. M'agrada molt com... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Aunque con estadísticas muy por debajo de otras regiones españolas, desde 1492 llegaron algunos conquistadores, marineros y soldados que se asentaron en La Habana, Matanzas y Pinar del Río, principalmente. El más célebre de los hijos de Cataluña que se empinó entre sus coterráneos ibéricos fue Miguel Ballester, quien instaló el primer trapiche de caña de azúcar en Cuba, sentando las bases de esa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST