De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'USTEC-STEs, el sindicat de professorat català, ha afirmat en un comunicat que l’informe sobre els llibres de text catalans que alerta d’un adoctrinament de l’alumnat de Catalunya té, en realitat, nostàlgia pels llibres de text del franquisme, que efectivament adoctrinaven en la religió del nacionalisme espanyol. USTEC també considera que la intenció del sindicat docent que ha impulsat l’informe, AMES, és reivindicar l’existència d’una història oficial espanyola que coarti... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l’Adriàtic (Segons el contracte de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'ESTUPIDESA DEL SEGLE: El nom Canandaigua deriva del nom Seneca del seu històric poble, aquí esmentat diversos Kanandarque, Ganandogan, Ga-nun-da-gwa o Konondaigua, que es va establir molt abans que cap europeu americà arribés a la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Aquesta locució es va començar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola i Garellano guanyades pels terços del Gran Capità en la segona guerra de Nàpols, on segons diversos autors hi havia molts catalans; un d'ells és Cristòfor Despuig, que després de la batalla posà en boca del Gran Capità defensant a uns catalans menypreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviéramos hoy ... que... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

In 1097 some Bari sailors, on their return from the East, brought with them the relics of St. Nicholas, Bishop of Mira, for which Roger, Duke of Apulia, built a splendid church; this became the object of great veneration and of innumerable pilgrimages. About this time Urban II, being in Apulia, went to Bari to venerate the relics of the holy wonder-worker and to consecrate the... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El País Valencià origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gàbia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistència política i cultural a llarg termini continua fins avui, però ningú no sap quan s’ha d’acabar, i el més important és com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la història moderna i... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El territori de Laigueglia, poblat fundat per pescadors del Maresme,[4] va patir una forta immigració d'habitants catalans del Maresme, entre els segles xii i XIII,[4] que s'hi van establir amb les seves famílies, contribuint a la ja existent recol·lecció local del corall al llarg de tot el promontori de Capo Mele.[4] Al llarg del segle xv i el següent, la població costanera va conèixer una creixent activitat lligada a la navegació i al comerç i per tant sovint era presa d'atacs de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST