Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

https://www.histo.cat/sabies/garc-a-jim-nez-de-cisneros-i-la-reforma-de-montserrat-censura *_He fet aquest article sobre "la reforma de Montserrat", per poder demostrar fins a quin punt el deep-learning de les IA està polaritzat en contra del fet català. A la meva pregunta, el ChatGPT ha dit el mateix però ha sortit d'estudi quan l'he replicat, en canvi el DeepSeek quan li he cridat l'atenció ha canviat la 1ª versió amb un punt de vista de la meseta.. per una 2ª i 3ª versió amb un... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Benvolgut Vicent, en primer lloc gràcies per la ingent tasca periodística que fa Vilaweb sobre el seguiment del procés català. Treballeu a contracorrent, compensant la desinformació orquestrada que els poders establerts al tron de l’Estat espanyol realitzen sistemàticament, seguint els fils d’un poder major, que es diu “Gran Capital” i treballa al marge de la democràcia amb l’ordre extraoficial que dirigeix el poder (desigual) transnacional. Treballeu en inferioritat de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Aquesta locució es va començar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola i Garellano guanyades pels terços del Gran Capità en la segona guerra de Nàpols, on segons diversos autors hi havia molts catalans; un d'ells és Cristòfor Despuig, que després de la batalla posà en boca del Gran Capità defensant a uns catalans menypreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviéramos hoy ... que... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El territori de Laigueglia, poblat fundat per pescadors del Maresme,[4] va patir una forta immigració d'habitants catalans del Maresme, entre els segles xii i XIII,[4] que s'hi van establir amb les seves famílies, contribuint a la ja existent recol·lecció local del corall al llarg de tot el promontori de Capo Mele.[4] Al llarg del segle xv i el següent, la població costanera va conèixer una creixent activitat lligada a la navegació i al comerç i per tant sovint era presa d'atacs de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Com navegant de Snipe als 16 anys sent amic del fill del director del MMB Martínez Hidalgo i des del meu primer trip a Londres el 1972 com enginyer de Baron Instruments, vaig tenir ocasió de col·leccionar molts llibres de nàutica. Havia estudiat la ciència medieval catalana i els intruments, taules i l'ampolleta d'en Colom. Tenia tots el llibres de la Varela, d'en Gil i d'en Manzano. Havia estudiat les navegacions d'en Colom -sempre com... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1][2] L’escapament català és un sistema de roda de dents rectes.[3][4][5] Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 en adonar-se, els... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En Jordi Bilbeny defensa que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època,[1] que féu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST